No sé si a vosaltres us passa, però a mi, això de posar a la prestatgeria segons quin llibre al costat de segons quin altre em causa un desassossec difícil de suportar i, per això, la meva selecció als prestatges està configurada de la següent manera: respecte reverencial i lectura continuada, respecte i relectura ocasional, conyes marineres vàries d'una sola lectura i absoluts desastres que, malgrat tot, encara no m'atreveixo a llençar, per no dir que mai faria bookcrossing amb un llibre dpp (de puta pena), respecto massa la gent i el meu (suposat) prestigi, també.
Per això, per aquestes dèries particulars que em fan sospitar que, si hagués anat a l'escola ara, hauria acabat medicada sota algun diagnòstic d'aquests que es fan, quan m'enfronto a un llibre com el de
1001 películas que hay que ver antes de morir, una de les coses que em fascinen és quines pel·lícules comparteixen espai.
D'altra banda, la
Mercè Piqueras, del blog "La lectora corrent", una dona a la que admiro i estimo, em demana que digui alguna pel·lícula més del llibre. La veritat és que tinc la idea d'anar saltironant, amunt i avall fent tastets en aquesta obra. No em penso comprar pas les pel·lícules -només compro cinema oriental i del que sé que m'agradarà-, però n'hi ha algunes a les que m'agradaria fer-ne una excepció. Per fer-li cabal a la Mercè, i ja que vaig parlar de la primera pel·lícula que recomanava el llibre, me'n vaig a l'última i m'agafa una mica d'angúnia. Una de les raons per les quals sempre s'han de posar en quarantena aquests cànons és la política: els autors d'aquests llibres tendeixen a no voler ser "injustos" amb els països, per exemple, i per això hi inclouen films que, amb tota la franquesa, no sé jo si aguanten el nivell que, suposadament, se'ls exigeix, per no parlar de la "política editorial", que això dóna molt. L'última pel·lícula, en aquesta edició, és
Ocho apellidos vascos, que dius: calia? Doncs sí, sembla que és la pel·lícula espanyola més vista de la història i que, per tant, i com a tal, mereix estar dins d'aquest llistat. Bé, no la comentaré, l'he vista i no he rigut, però és clar que jo tinc un dèficit en el sistema còmic i que, per tant, quan jo ric la gent està seriosa i quan la gent es
descollona viva jo miro al voltant amb cara d'estar convençuda que m'he adormit uns segons i m'he perdut alguna cosa.
Vist el fracàs en el sistema -primera i última- opto per obrir a la babalà i em surten les pàgines 470-471. A la 470 hi ha una pel·lícula que, si la trobés a un preu acceptable i subtitulada en algun idioma intel·ligible per a mi, la compraria:
Horí, má panenko (El ball dels bombers) de
Milos Forman, una obra de comèdia negra, crítica amb els mals de la societat d'estil soviètic. Aquesta pel·lícula sembla que fou un dels motius pels quals el director va desertar a occident. És interessant llegir l'article de la Viquipèdia i veure com la pel·lícula es va veure arrossegada pels vaitots de la Primavera de Praga, l'abandonament financer de Carlo Ponti i, finalment, rescatada, pel·lícula i director, per François Truffaut, o sigui: un munt de tall.
Horí, má panenko (El ball dels bombers). Txecoslovàquia, 1967. 71 minuts. Direcció de Milos Forman. Guió de Milos Forman, Ivan Passer i Jaroslav Papousek, basat en una experiència real del mateix director. Nominada, el 1968, a l'Oscar per la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Catalogació: m'agradaria molt veure-la.
Ah! sí, i connectant amb els primers paràgrafs, a la pàgina 471 hi ha The Jungle Book (El llibre de la selva) de Wolfgang Reitherman, 1967. La pel·lícula Disney per excel·lència, que sí, que l'he vist i que no hi ha més història -no cal que us digui que no sóc gaire Disney-, i que, quan tanqui el llibre, em farà una mica de nosa pensar que ambdues pel·lícules romandran acarades fins al final dels dies del llibre. Ben pensat, estic convençuda que ara em medicarien, i això que a l'escola no veurien totes les meves angoixes que em porten a posar rectes els quadres fins i tot d'oficines bancàries!
