Des del banc dels acusats d'en Raül Romeva i Rueda

d'aquí

"I en concret, vull referir-me, perquè és molt dolorós, a un concepte concret, que és la instrumentalització del concepte d'odi. Les acusacions han volgut construir un marc mental fonamentat en l'existència d'un odi contra Espanya, d'un odi irracional contra allò espanyol, contra l'Estat; però que, com hem demostrat i argumentat, és fal·laç i, a més, és irresponsable. És fal·laç perquè no han pogut aportar ni una prova, ni una, que demostri aquest odi per part dels que estem aquí asseguts al banc dels acusats. Ni una. Zero. però és que, a més, si escoltessin, alguna vegada, si tinguessin el detall d'empatitzar amb els dos milions de persones que fa anys que es manifesten de forma cívica, pacífica, democràtica ... expressant el seu desig, legítim, de formar part d'una república catalana, si llegissin els milers de cartes que ens envien contínuament, i que llegim en la solitud de les nostres cel·les, comprovarien, sense cap marge d'error, que no és pas, en absolut, l'odi, el que mou totes aquestes persones. En absolut."

Romeva i Rueda, Raül. Des del banc dels acusats. Barcelona, 2019 (2ed). Ara llibres.

Catalogació: tenir a les mans el testimoni d'en Raül Romeva depassa el fet que el que s'explica en aquest llibre ja és conegut i que, de ben segur, la responsabilitat l'ha polit i potser, només potser, ens perdem algun detall més aspre, més geniüt o més desesperançat. No ho sé, estic especulant. Però el fragment que us poso m'ha semblat remarcable perquè em demostra que el món no és Twitter, que no m'equivoco quan no odio, que m'agrada Espanya i hi continuo anant, i menjant, i bevent, i fent-la petar amb la gent que hi ensopego. I això no em fa menys independentista ni menys catalana, que són coses que poc, o res, tenen a veure. Sóc, com tothom és, i no pas per contraposició i així vull que segueixi essent.