Diari de bord. Data estelar: 240219. Dia 44

Son pare:

- Què tal, com estàs? Tot bé?

Mon (son) fill:

- Ei, pare, tot bé si. Està nevant aquí avui.

Son pare:

- On ets?

Mon (son) fill:

- Thessaloniki. En teoria el judici (a l'amic refugiat sirià que fa tres anys que el tenen engarjolat) era fa uns dies, però un dels advocats d'ofici va decidir deixar el cas a l'últim moment i l'han ajornat al 19 d'abril.

Son pare:

- Uf!

Mon (son) fill:

- Sí, però bé, el volien canviar al desembre, així que podia haver estat pitjor. Suposo que em quedaré pels Balcans un temps.

Son pare:

- Ok. ja ens aniràs dient.

Mon (son) fill:

- Per casa tot bé?

Son pare:

- Sí, tot ok.

Mon (son) fill:

- Guai, una abraçada pare!

Sembla que la dita aquella que diu que si no tens padrins no et bateges és perfectament transportable a la justícia grega. Sospito que això és cosa sistèmica estimat Watson. Vols dir Clídice Holmes? Vaja, vaja, vaja.

Què fas a Humanitats?

De fa anys que tothom et mira estrany quan els dius que el teu grau són les Humanitats. Crec que la gent es pensa que és com dir que ets metge homeòpata o vident, o que regentes una secta a l'estil de la cienciologia. Potser deriva del fet que una que hagi estudiat Història pot fer-se passar per historiadora, que és del tot inexacte, o un que hagi estudiat Ciències Polítiques que sempre t'engalten el politòleg, en aquella alegria, xe. I, és clar, tu, que ets d'Humanitats què dius? humanista? humanòloga? fa "raru", oi?

Mireu, la gent estrambòtica que hem estudiat Humanitats hem estudiat coses com assignatures relacionades amb el Llatí i el Grec:

  Llengua i cultura llatines

  El món romà. De la Roma del mite al mite de Roma

  El llatí en el món medieval i modern

  Literatura i civilització gregues. Món clàssic I i II

Assignatures relacionades amb la Història i la Geografia

  Prehistòria i història antiga

  Prehistòria i història antiga de Catalunya

  Història medieval

  Història moderna

  Història contemporània

  Geografia humana

  Història de Catalunya

Assignatures relacionades amb la Llengua catalana i, en el meu cas, francesa i les literatures:

  Llengua catalana

  Literatura catalana

  Francès

  Literatura francesa

  Literatura europea

Assignatures relacionades amb la Psicologia, Sociologia i Antropologia:

  Metodologia de les ciències humanes i socials

  Llengua, cultura i societat

  Sociologia

  Antropologia social i cultural

  Psicologia

Assignatures relacionades amb la Filosofia:

  Història del pensament filosòfic i científic

  Pensament filosòfic i científic modern

  Pensament filosòfic i científic clàssic

  Pensament filosòfic i científic contemporani

  Sociologia

  Coneixement i mètode

  Ètica i filosofia política

  Teories i sistemes polítics

Assignatures relacionades amb l'art i la gestió cultural:

  Història de l'art

  Història de les idees estètiques

  Art digital

  Art del segle XX

  Gestió del patrimoni

  Economia de la cultura i el lleure

  Museologia i museografia

  Competències en TIC a les ciències humanes i socials

  Teoria de la cultura

Assignatures relacionades amb la Informàtica:

  Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials

  Multimèdia i Comunicació

Més seminaris instrumentals i un Treball Final de Grau, en el meu cas pràctic com a documentalista d'una exposició de caire històric.

Vist això, quan algú em pregunta, què coi responc? Humanista? "detot"ista? "calaixdesastre"ista? "embolicaquefafort"ista?

Això sí, m'ho he passat bomba i tornaria a començar.

Diari de bord. Data estelar: 130219. Dia 1-33

Aquesta matinada, a les cinc, hem dut el minyó (això sempre ho sentia dir als meus parents de Sitges, el minyó i la minyona, pels fills i les filles) a l'aeroport del Prat. Ahir va fer un mes que va marxar camí de Còrdova, a un cortijo mig abandonat d'un amic seu per ajudar-lo a fer un galliner -dels que no puguin entrar les guineus- i un hivernacle -que no crec pas que sigui per a tenir-hi orquídies. No ho vaig consignar en el diari de bord perquè no sabia quin era el seu pensament -com si mai hagués tingut cap altre pensament que no sigui el de rodar com una baldufa!. Bé, aquest cop, casa ha estat una escala cap a Berlín on, després de quatre dies saltarà cap a Atenes per assistir a l'apel·lació del seu amic siri als tribunals perquè el treguin de la presó, encara que l'hagin de deportar a Algèria per tornar al camp de refugiats on està confinada la seva família i d'on es va escapar. La vida de la gent importa poc davant les màquines estatals -ho estem veient aquests dies a la televisió amb el judici als presoners polítics del nostre país.

Quan s'acabi l'assumpte a Grècia ens diu que tornarà a Sarajevo (Bòsnia) al camp on ja va estar una de les primeres vegades, per tornar a treballar amb amics que encara són allà. El vincle sembla que són organitzacions anarquistes alemanyes que també col·laboren amb els pobladors d'arbres a Hambach. El meu avi era de la CNT i sempre m'han caigut bé els anarquistes, encara que estripin, o potser justament per això, perquè estripen.

Un fil de Twitter que explica exactament com treballen en aquell camp és aquest:

https://twitter.com/Pablosp97/status/1093103997538521089

Llegiu-lo, de debò, no estic dient que doneu, només que us feu una idea de com han de viure persones víctimes dels capricis del nostre sistema. Prendre'n consciència ja és la primera passa.

Tant li fot LXXXIV

Entre la paperassa trobo un retall d'un diari on he escrit:

Se m'acut que la millor definició de la vida a partir dels quaranta és que es tracta d'una successió imparable, en línia descendent, de pèrdua d'oportunitats tendint a zero.

Ho poso aquí abans de llençar-lo.

... paperassa nova

D'entre la meva paperassa em surten apunts de Filosofia a primària del meu fill gran, quan tenia nou anys i aquest alfabet Braille que va estudiar a classe, així com exercicis que va fer. Em sento més convençuda, si pot ser encara, de la decisió que vam prendre de portar-los a l'escola on els van educar. Tots dos van decidir-se pel món científico-tècnic, però la seva formació de base va ser, essencialment, humanística. No entendré mai perquè sempre s'ha forçat la separació entre ambdós móns, si no és per qüestions alienes al saber. O és que un bon biotecnòleg no pot gaudir de llegir Ciceró, per exemple?

Any nou ...

Després d'haver aprovat el TFG (aprofito per vantar-me d'haver tret un trist 9 sobre 10 pels imprevists aliens que m'han impedit fer el treball rodó) toca fer neteja de paperassa. Sóc, com molta gent que conec malalta de lletres, una col·leccionista compulsiva de llibretes. Llibretes que, al cap dels anys, acaben ben primes quan les repasso i començo a arrencar fulls.

Aquests apunts són de Secretariat de fa anys i panys, ves que no siguin de fa més de 30 anys! Quan em surten apunts de fa tant de temps és ben bé com si algú, que no sóc jo, s'hagués descuidat la paperassa per casa. Però dins la mateixa llibreta em trobo aquesta altra imatge:

Anys més tard, en plena primària del meu fill gran, vam fer una pluja d'idees per fer un treball de classe. Somric i deso la llibreta. Hi ha coses que no puc, ni vull, llençar.