Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 25 de juliol del 2016

21. Génesis de Robert Crumb

d'aquesta publicació

Regalar-me un llibre sol ser problemàtic, a no ser que sigui un incunable, però sempre estic disposada a fer un esforç pels altres, perquè entenc la seva angoixa i agraeixo l'atreviment. Aquesta vegada el meu fill i la meva jove van repetir Logicòmix i els vaig demanar de canviar-lo. Com què aquest encara no el tenia vaig tirar endavant.

Crumb sempre m'ha agradat, i m'ha desagradat, i això és bo. Quan les coses t'agraden i et desagraden a l'hora vol dir que t'enfronten a l'obligatorietat de pensar. En aquest cas el Gènesi ja me'l sabia, sóc de les que van llegir la Bíblia de petits. I poso Bíblia en cursiva perquè ho considero el títol d'un llibre, no pas la transcripció literal de la paraula de Déu, també en cursiva, com correspon a les creacions humanes.

Al final, tal i com diu l'Allau en el seu apunt impecable -i implacable-, resulta una història insofrible, perquè l'és, a mans d'un "patriarca" del món del còmic. I mai més ben dit.

Crumb, Robert. Génesis. Barcelona, 2014. La cúpula.

Catalogació: m'encanta tenir-lo, però això no vol dir res, tampoc.

diumenge, 24 de juliol del 2016

Tant li fot LXI

Quant sents que la Terra se t'està fent petita, vol dir que ja va sent hora de què tinguis un microscopi.

divendres, 22 de juliol del 2016

20. Las veinticuatro categorias de la poesía de Si Kongtu, o la recerca del Tao

Tao o Dao



LO RÚSTICO Y EL DESAPEGO

La naturaleza es tu propia mnorada
  por eso coge espontáneamente lo que quieras

guarda lo que te enriquezca
  y anticípate a todo sin rodeos

bajo los pinos construye tu cabaña
  quítate el sombrero, lee y contempla la poesía

solo conocerás amaneceres y ocasos
  sin más distinciones absurdas de tiempo

si eres fiel de esta forma a ti mismo
  ¿cómo es posible actuar interfiriendo?

solo acuérdate de seguir los designios del cielo
  para que todo pueda siempre cumplirse
Si Kongtu (837-908, dinastia Tang)


Algú, en aquest cas en Girbén -tot un clàssic- me l'esmenta i, és clar, una no ho pot evitar i el llibre s'afegeix a la col·lecció.

d'aquí

Si Kongtu. Las veinticuatro categorías de la poesía. Preludios de Gong Bilan. Versió bilingüe xinès/castellà. Madrid, 2012. Trotta.

Catalogació: a la pila dels que cal anar visitant i sí, estic malalta d'orient.

dimecres, 20 de juliol del 2016

Tant li fot LX

Te n'adones que t'has fet gran quan ets capaç de comprendre els actes dels altres gràcies als teus propis rubors.

dimarts, 19 de juliol del 2016

Narayama Bushi-ko, La balada de Narayama de Shôhei Imamura



Un paisatge natural immens, impressionant. Una comunitat petita, aïllada i amb dificultats per la supervivència. La jove parella jeu enjogassada. Ella està prenyada. Ell li diu: "tindràs una nena, així no l'haurem de matar i la podrem vendre". El món és bell, els humans, però, fan el que poden.

Els costums d'aquesta comunitat rural del XIX els aboquen al suïcidi o a l'assassinat dels vells, a l'infanticidi i a la venda d'infants per tal de controlar les boques en base a la producció d'aliments. Això es tradueix en tradicions que s'observen, en déus i avantpassats, l'àvia, veient que és una boca més i que impedeix el naixement d'un besnét, s'arrenca les dents per demostrar que ja és l'hora de què l'abandonin al capdamunt de la muntanya. Una lectura de l'antropologia més clàssica d'un dels directors més importants de la història del cinema

Narayama Bushiko, La balada de Narayama de Shôhei Imamura, Japó, 1983. Palma d'or a Cannes el 1983.

dilluns, 18 de juliol del 2016

Shijie (The world) de Jia Zhangke



A Beijing pots veure tot el món, com si fossis a Torrelles però més ambiciós, però de què et serveix tot un món de cartró pedra si estàs atrapada i ja no saps a quin món pertanys, ni si hi ha cap món on pertànyer? 

Shijie. (The World). Direcció: Jia  Zhangke. Xina, Japó i França, 2004 

Catalogació: no m'atreveixo, en qualsevol cas, no em sap greu haver-la vist.

dissabte, 16 de juliol del 2016

Diari de bord. Data estelar: 160716. Dia 159

Ahir hi va haver un cop d'estat a Turquia, o, com diu el professor Cotarelo, un "tejerazo" del qual els "todólogos" ja hi van dir la seva, i hi diran la seva durant dies, amanint-ho amb dir-hi la seva, també, del fet de Niça i de ... vaja, que els "totòlegs", els que en saben de tot, ocupen els medis de comunicació als quals, com és natural, acabo anant a visitar per saber més coses de les àrees per on passa el meu fill. És un error, ho sé. Els opinadors d'aquí no en tenen ni la més remota idea del que passa allí, i com què els corresponsals solen ser cars, els mitjans tiren d'agència i et pots trobar un periodista televisiu narrant una notícia del Brasil ... des de l'Argentina!

Per si de cas l'hi envio un missatge al meu fill, tot i que, constato, no m'he sentit especialment angoixada pel cop d'estat. Aquestes coses, a la gent del carrer, i més si està a l'altra banda del país (aquests països solen ser una "mica" més grans que la Garrotxa), els afecta relativament poc. Un altre assumpte seria si estigués en una àrea en guerra o petroliera.

- Hola fill, encara sou a Turquia? Noteu l'intent de cop d'estat?

- No hem notat massa cosa, potser pq estàvem al mig de les muntanyes XD. Vaig partir el rotor d'una roda ahir, lo q connecta la roda al cotxe. Així q hem tingut dos dies mogudets. Ha estat curiós rescatar el cotxe amb la grua pq estàvem perduts al mig del no res, i s'havien de creuar varis rius XD un d'especialment complicat. El gruista s'ho ha passat b ...

- Vaja, que aquest cotxe us està donant més d'un maldecap, però si els gruistes s'ho passen bé ... res a dir.

divendres, 15 de juliol del 2016

18. Història d'un cavall de Lev Tolstoi

d'aquí

Amb la Bozena, la noia de la qual he fet de voluntària lingüística i que és polonesa, vaig pensar que seria interessant fer l'experiment de llegir aquesta història. Primer perquè ella és filòloga i, és clar, sempre és interessant posar reptes, i segon perquè ella ja havia llegit Tolstoi en polonès i, per tant, potser li faria gràcia l'exercici de rumiar-lo en una altra llengua. N'hem parlat d'aquest fet, de com n'és de complex copsar tot un imaginari en una nova llengua. El fet és que, quan comences a parlar-la, a llegir-la, és ben bé com si t'haguessis posat les sabates usades d'algú altre. És incòmode, el teu peu no s'hi adapta correctament, la sensació d'estranyesa és constant. Finalment, però, sabates i tu podeu acabar entenent-vos, malgrat que, hem de reconèixer-ho, fins passat un bon temps no ens hi sentirem ben bé com cal.

Aquest cavall, fort i poderós, magnífic, va néixer amb tara. No pas una tara pels cavalls, però si pels humans, tenia la pell pigada. Si mirem el món que ens envolta, veurem arreu com la diferència provoca que puguis dur una vida o una altra. Els humans en sabem un munt de fer veure que som iguals que tots, perquè la diferència es paga cara. I, si la diferència la podem especificar en uns costums, unes robes, una religió, una llengua, aleshores sempre hi ha algú que rep.

La vida del cavall podia haver estat una, unes clapes a la pell van fer que fos tota una altra i ara, ja vell, ens en fa la reflexió.

Tolstoi, Lev. Història d'un cavall. Barcelona, 2012. La magrana.

Catalogació: és clar que sí!

dimecres, 6 de juliol del 2016

Dies de cuina

I, és clar, malgrat tot, el calendari va rodant i diumenge és Festa Major, això vol dir una vintena de persones assegudes a taula per dinar, malgrat que ens en faltarà alguna, com mon fill petit que va de camí a Georgia (la caucàsica, no la d'on my Mind), i l'any passat ja vam deixar de fer-lo perquè el pare estava tan malalt ...

Aquest matí toca anar a proveir la carn, encomanar el pa i la fruita, triar els aperitius, la beguda ... i començar a passar hores de cuina, és clar.

El menú:

Aperitius variats
Sopa de meló i menta amb encenalls de pernil ibèric (perquè és de la península Ibèrica)
Canelons
Gelat, rebosteria, tortell

Cervesa feta a casa (ha quedat força bona)
Vins de la Terra (del planeta vull dir)
Cafè, te
Gotes i llaminadures -dolç i salat- per passar tota la tarda fins l'hora de sopar

Menú poc original, però a casa només se'ns permet variació en el primer, la resta és canònica.

Ja ho veieu, ara, com què fa fresqueta vaig a capbussar-me als fogons.

I encara no tinc les notes de la universitat.

I en Jordi a Georgia.