I, és clar, malgrat tot, el calendari va rodant i diumenge és Festa Major, això vol dir una vintena de persones assegudes a taula per dinar, malgrat que ens en faltarà alguna, com mon fill petit que va de camí a Georgia (la caucàsica, no la d'on my Mind), i l'any passat ja vam deixar de fer-lo perquè el pare estava tan malalt ...
Aquest matí toca anar a proveir la carn, encomanar el pa i la fruita, triar els aperitius, la beguda ... i començar a passar hores de cuina, és clar.
El menú:
Aperitius variats
Sopa de meló i menta amb encenalls de pernil ibèric (perquè és de la península Ibèrica)
Canelons
Gelat, rebosteria, tortell
Cervesa feta a casa (ha quedat força bona)
Vins de la Terra (del planeta vull dir)
Cafè, te
Gotes i llaminadures -dolç i salat- per passar tota la tarda fins l'hora de sopar
Menú poc original, però a casa només se'ns permet variació en el primer, la resta és canònica.
Ja ho veieu, ara, com què fa fresqueta vaig a capbussar-me als fogons.
I encara no tinc les notes de la universitat.
I en Jordi a Georgia.
Els canelons també són casolans? Molta feina veig en aquest dinar
ResponEliminaPerquè insinuar que el tradicional dinar pugui ser rotatiu, en la preparació...?
ResponElimina¿Fresqueta?... Quina enveja. Un company de ruta està per fer cervesa casolana i potser que jo li ajude, vorem que passa. Ah!, Georgia... Ànims. Forta abraçada.
ResponElimina