Un paisatge natural immens, impressionant. Una comunitat petita, aïllada i amb dificultats per la supervivència. La jove parella jeu enjogassada. Ella està prenyada. Ell li diu: "tindràs una nena, així no l'haurem de matar i la podrem vendre". El món és bell, els humans, però, fan el que poden.
Els costums d'aquesta comunitat rural del XIX els aboquen al suïcidi o a l'assassinat dels vells, a l'infanticidi i a la venda d'infants per tal de controlar les boques en base a la producció d'aliments. Això es tradueix en tradicions que s'observen, en déus i avantpassats, l'àvia, veient que és una boca més i que impedeix el naixement d'un besnét, s'arrenca les dents per demostrar que ja és l'hora de què l'abandonin al capdamunt de la muntanya. Una lectura de l'antropologia més clàssica d'un dels directors més importants de la història del cinema
Narayama Bushiko, La balada de Narayama de Shôhei Imamura, Japó, 1983. Palma d'or a Cannes el 1983.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!