Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 de gener de 2019

Un final? ei, només un de molts!

Avui he lliurat l'últim treball de la carrera d'Humanitats que fa molts anys que feia, el TFG.

Ara només em cal que m'aprovin.

Demà em llevaré i no sabré ben bé què fer (bé, sí, tinc molta feina, però no tindré aquesta feina).

Podré dedicar-me a llegir els llibres que em vinguin de gust.

Fa "raru" eh!

dissabte, 22 de desembre de 2018

dimecres, 19 de desembre de 2018

Diari de bord. Data estelar: 191218. Dia 76

Per fi a casa!

Hem estat esperant més de mitja hora a la T1. Jo m'havia deixat el mòbil a casa (m'ho hauré de fer mirar, últimament me'l deixo molt. Ves a saber que m'està dient l'inconscient) i son pare se l'havia deixat al cotxe. Finalment, va al cotxe. Ens havia estat trucant, ha arribat a la T2. No comment.

Ha passat la nit en un autobús cap a l'aeroport de Frankfurt, avió fins a Palma de Mallorca (normal) i avió cap a Barcelona. Arriba cansat i afamat. S'ha rapat el cabell. No sembla massa prim. Ha estat cuinant, en un equip de 8, per a 300 persones i, en un equip de 2, per a 150. Cuina vegana. De tant en tant diu que s'escapava a menjar un kebab.

Novetat d'aquesta vegada: sarna. Diu que curada.

Comencem a posar rentadores i assecadores a 60º, tovallola unipersonal i observació de la pell, que ja se sap.

Diu que al gener se'n va a Còrdoba a ajudar a un amic a arreglar una vella casa familiar. Després anirà a Grècia a acompanyar un amic siri en l'apel·lació de la seva sentència.

Definitivament, sense ell la vida seria molt avorrida.

dijous, 13 de desembre de 2018

Menys estrès, menys hagstags

Passats uns dies de feina intensa (cap de la que es cobri, malauradament) i problemes mèdics diversos, ara ja solucionats, segueixo amb la consecució del TFG (Treball final de grau), vaja, acabar la carrera d'Humanitats d'una punyetera vegada, que no sé pas perquè, amb la felicitat que em donava a mi anar estudiant coses, sense pensar en títols, però, pel que sembla, ja tenia massa crèdits i optatives. El TFG el faig com a estudiant en pràctiques al CERHISEC, una entitat de recerca del barri del Poble-sec a Barcelona, fent de documentalista en una exposició sobre la Festa Major que es preveu fer l'any vinent, el 2019, en les celebracions del 150è aniversari de la creació del barri. Això vol dir moltes hores d'hemeroteca i fer un blog de seguiment dins la UOC. Avui, faig aquesta entrada:

Fent recerca en les pàgines de La Vanguardia sobre els actes de la Festa Major al Poble-sec, em trobo en data 30 de juliol de 1943, un breu que diu:
“FIESTA MAYOR DEL PARALELO (durant uns quants anys la FM del Poble-sec era del Paral·lel). Sábado, noche, concierto por la Banda Municipal. Dirección Mtro. Bonell. programa español (T. Olímpia). Se reservan invitac. oficinas de la Comisión.”
Aquest breu el trobo sota dues notícies:
“Capitulación sin condiciones”, dice Roosevelt refiriéndose a Italia” i
“La Cruzada contra el comunismo. Duros combates defensivos en Orel, terminados para los alemanes” des del “Guartel General del Fuhrer” i
abans de l’anunci de “Barachol contra la sarna” i “Dolores de muelas se quitan con dentil Foskalia”.
No em digueu que aquesta no és la millor feina del món!
Al final, tots els freaks trobem el nostre camí.

diumenge, 9 de desembre de 2018

més #putoshastags

porto tota la tarda escoltant #putesimfonies de #putobeethoven a #putomozart fa uns minuts m'he descobert a mi mateixa mirant amb #ullsvidriosos l'obra completa del #putowagner en una espècie d'#immersió folla en les #zonesdeconfort #putoestrésmàxim

què estaré tramant?

ai ai ai

Hastag #putosfiltres

avui m'he despertat i el primer que m'ha vingut al cap ha estat #putodostoievski m'he llevat i he anat al lavabo amb un #putoskaramazov #putesmemoriesdelsubsòl després de rentar-me la cara m'he mirat al mirall #putotolstoi gairebé caic posant-me els mitjons bo i dreta #putaannakarenina i és que hi ha dies en que voldries deixar de veure la teva vida sense el #putofiltre de les #putesnovellesrusses que has llegit tota la vida

a veure si demà em llevo amb el #putofiltre dels #putosvictoriansanglesos i hi poso una mica més de salsa amb un #putodhlawrence

divendres, 7 de desembre de 2018

Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó d'Oriol Junqueras

d'aquí

Junqueras, Oriol. Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó. Barcelona, 2018.Sàpiens

Catalogació: No es fa difícil imaginar-se l'Oriol amb els seus fills explicant-los aquestes històries. No són historietes fantasioses sinó històries fantàstiques per a fer aprenentatges reals. M'han agradat perquè són de l'estil de les històries amb les que hem fet créixer els nostres fills. M'han agradat perquè hi ha l'obstinació d'un pare que no renuncia a res, ni a allò que creu ni a la seva família. M'han agradat perquè ens recorden l'enorme injustícia que estan vivint les dones i els homes empresonats per defensar una idea que compartim tants. Si l'Oriol fos mon pare només podria sentir orgull. I ràbia, també.

dijous, 6 de desembre de 2018

La clau de Junichiro Tanizaki

d'aquí

"1 de gener
Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m'havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que antinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual per por que ella ho pogués llegir d'amagat i s'ofengués. Ara bé, com que estic segur que sap perfectament en quin claix del despatx amago el diari, he decidit que d'ara endavant ja no em preocuparé de si el llegeix o no."
Tanizaki, Junichiro. La clau. Barcelona, 2018 (2). El cercle de Viena.

Catalogació: al febrer d'enguany un llibre m'enviava a Tanizaki, i, és clar, res millor que retrobar-me amb l'autor de bo de veres. L'erotisme japonès és com tota la seva estètica, un joc de llums i ombres, pàl·lids reflexes, mirades, dubtes, suposicions. Res és descarat ni descarnat. Ell escriu un diari, ella escriu un diari. Ell llegeix el diari d'ella? Ella el d'ell? Fins i tot quan s'escriu el que es pensa en pensa en allò que s'escriu, en allò que llegiran? Si s'ha llegit Elogi de l'ombra ja s'ha fet el primer pas per comprendre millor La clau, que mai es pot llegir sota el filtre de la nostra cultura.

diumenge, 2 de desembre de 2018

Diari de bord. Data estelar: 021218. Dia 59

Fa uns dies, son pare:

- Hola fill, què tal? com va tot?

- Ei, pare! tot bé. Cuinant encara, però d'aquí a 3 dies desmuntem la cuina i aniré a passar un parell de setmanes amb la Hanna que ja acaba de treballar. Per casa tot bé?

- Sí, fill, tot bé. La mare pregunta si per Nadal vindràs?

- Hum! no ho crec, però potser sí.

I ara què? poso el cobert o no el poso? No sé pas de què m'estranyo.

dimarts, 20 de novembre de 2018

L'acusació de Bandi

d'aquí
Al lector
Cinquanta anys en aquesta terra del Nord
tot vivint com un autòmat
tot vivint com un humà sotmès al jou
he escrit aquestes històries
no encoratjat pel talent
sinó per la pura indignació
no amb tinta i ploma
sinó amb els ossos xops de sang i de llàgrimes.
Les meves històries
són àrides com el desert
rudes com una prada salvatge
ferides com un invàlid
tosques com eines de pedra.
Lector,
et prego que llegeixis els meus mots!
Bandi

Bandi. L'acusació. Relats prohibits de Corea del Nord. Barcelona, 2017. Edicions del Periscopi

Catalogació: dels que cal llegir si es té una mica de consciència política, no tant per allò de què es pugui dir mal del comunisme, sinó per allò de què cal ser molt conscients d'on pot anar a parar la humanitat - rusc. I és que, siguis del parer polític que siguis, te n'adones que, en el fons, els humans no canviem gens ni mica. El filldeputisme és un esport universal i fotre al veí és molt més fàcil que fotre al que t'oprimeix. L'odissea que han viscut aquests texts per arribar al nostre món, allò que ens expliquen, talment una ucronia que s'ha fet realitat, no legitima res nostre, però si que ens explica en com d'aberrant pot arribar a ser la conducta humana.