Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 19 d’abril de 2019

Diari de bord. Data estelar: 190419. Dia 5

Aquest matí s'ha celebrat el judici de l'amic del meu fill, refugiat sirià a Grècia. La condemna inicial d'11 anys l'han reduïda a 1 any. Com què porta dos anys i mig a la presó diu que la setmana que ve el deixaran sortir.

Dos anys i mig a la presó per una condemna d'un any.

Justícia en diuen.

Calen més explicacions o us en faig un dibuixet?

Després n'hi ha que no entenen perquè hi ha tanta gent enfadada.

Ja és ben cert que, en aquest món, no es pot ser pobre a cap preu.

Perdoneu, però és que estic MOLT enfadada.

dilluns, 15 d’abril de 2019

Diari de bord. Data estelar: 150419. Dia 1

Ara acabem de dur a l'aeroport al minyó perquè a quarts de deu del vespre surt en direcció a Skopje, la capital de Macedònia. El cert és que ell va a Thessaloníki, a Grècia, pel judici del seu amic que es fa el dia 18, però volar a Grècia valia 15 euros més, per tant, vola a Macedònia, passa la nit a l'aeroport i l'endemà fa autoestop els 300 kilòmetres que separen les dues ciutats. Res, tot normal, com sempre.

divendres, 5 d’abril de 2019

Tant li fot LXXXVI

La política és un dels reductes on la humanitat encara practica el canibalisme, amb fruïció.

dissabte, 23 de març de 2019

Qüestions

Últimament em passa sovint, quan em miro al mirall, que em pregunto què se'n deu haver fet de mi?

dimecres, 20 de març de 2019

Tant li fot LXXXV

Ens estem acostumant a associar força amb violència quan la veritable força rau en la compassió.
Empatia en diuen ara.

dissabte, 16 de març de 2019

Diari de bord. Data estelar: 160319. Dia 64

El nostre fill gran, en Marc, és dels que no es fa notar. Treballa, viatja, per plaer i per feina, viu pel seu compte, i, com quan tenia dos anys, si no te'n recordes tu, ni notes que hi és. Reconec, amb profund rubor, que una vegada, ficada de cap en els estudis, se'm va passar l'hora del dinar i ell, que deu ser el de l'acudit, havia seguit jugant sense dir ni piu.

Evidentment, quan 21 mesos després va néixer son germà, no podia pas pretendre tenir un Marc 2 i, només a l'hora de triar el nom ja hauria d'haver sospitat a què ens arriscàvem, perquè a un Jordi, quan se li posa Jordi, pel mateix preu se li podria posar Trasto.

Bé, en Trasto, vull dir en Jordi, que en l'última entrada ens va dir que es quedaria pels Balcans, l'1 de març em va demanar que li comprés un bitllet d'avió de Thessaloniki a Frankfurt pel dia 5 (30€) perquè, segons ell, volar a Sarajevo des de Grècia era massa car. Fa dos dies em diu que arriba demà, diumenge 17 a les 8 del matí en autobús a l'estació del Nord de Barcelona, des de Frankfurt perquè té molt mal de queixal. L'última notícia és que arribarà a la una de migdia.

Sembla que a Alemanya no hi ha dentistes o, si més no, dentistes que mereixin prou crèdit perquè el meu fillet motxiller els atorgui l'honor de deixar-los veure el queixal. Ja he demanat hora al dentistadetotalavida per dilluns i he comprat un paquet de nolotils per quan arribi, que ves a saber amb què s'està medicant. Igualment ja he localitzat una clínica d'urgències dentals a Barcelona mateix, per si de cas.

Quan té problemes amb la targeta de crèdit sempre parla amb son pare, quan té problemes de salut sempre va a parar a sa mare. Bé, és un senyor barbut de 28 anys i jo no sóc una mare especialment apegalosa però no deixa de fer-me sentir una mica satisfeta -l'altre, que no duu barba i ja en té 30, també fa el mateix-, al cap i a la fi sóc sa mare, que punyeta!

diumenge, 24 de febrer de 2019

Diari de bord. Data estelar: 240219. Dia 44

Son pare:

- Què tal, com estàs? Tot bé?

Mon (son) fill:

- Ei, pare, tot bé si. Està nevant aquí avui.

Son pare:

- On ets?

Mon (son) fill:

- Thessaloniki. En teoria el judici (a l'amic refugiat sirià que fa tres anys que el tenen engarjolat) era fa uns dies, però un dels advocats d'ofici va decidir deixar el cas a l'últim moment i l'han ajornat al 19 d'abril.

Son pare:

- Uf!

Mon (son) fill:

- Sí, però bé, el volien canviar al desembre, així que podia haver estat pitjor. Suposo que em quedaré pels Balcans un temps.

Son pare:

- Ok. ja ens aniràs dient.

Mon (son) fill:

- Per casa tot bé?

Son pare:

- Sí, tot ok.

Mon (son) fill:

- Guai, una abraçada pare!

Sembla que la dita aquella que diu que si no tens padrins no et bateges és perfectament transportable a la justícia grega. Sospito que això és cosa sistèmica estimat Watson. Vols dir Clídice Holmes? Vaja, vaja, vaja.

dimecres, 20 de febrer de 2019

Què fas a Humanitats?

De fa anys que tothom et mira estrany quan els dius que el teu grau són les Humanitats. Crec que la gent es pensa que és com dir que ets metge homeòpata o vident, o que regentes una secta a l'estil de la cienciologia. Potser deriva del fet que una que hagi estudiat Història pot fer-se passar per historiadora, que és del tot inexacte, o un que hagi estudiat Ciències Polítiques que sempre t'engalten el politòleg, en aquella alegria, xe. I, és clar, tu, que ets d'Humanitats què dius? humanista? humanòloga? fa "raru", oi?

Mireu, la gent estrambòtica que hem estudiat Humanitats hem estudiat coses com assignatures relacionades amb el Llatí i el Grec:

  Llengua i cultura llatines
  El món romà. De la Roma del mite al mite de Roma
  El llatí en el món medieval i modern
  Literatura i civilització gregues. Món clàssic I i II

Assignatures relacionades amb la Història i la Geografia

  Prehistòria i història antiga
  Prehistòria i història antiga de Catalunya
  Història medieval
  Història moderna
  Història contemporània
  Geografia humana
  Història de Catalunya

Assignatures relacionades amb la Llengua catalana i, en el meu cas, francesa i les literatures:

  Llengua catalana
  Literatura catalana
  Francès
  Literatura francesa
  Literatura europea

Assignatures relacionades amb la Psicologia, Sociologia i Antropologia:

  Metodologia de les ciències humanes i socials
  Llengua, cultura i societat
  Sociologia
  Antropologia social i cultural
  Psicologia

Assignatures relacionades amb la Filosofia:

  Història del pensament filosòfic i científic
  Pensament filosòfic i científic modern
  Pensament filosòfic i científic clàssic
  Pensament filosòfic i científic contemporani
  Sociologia
  Coneixement i mètode
  Ètica i filosofia política
  Teories i sistemes polítics

Assignatures relacionades amb l'art i la gestió cultural:

  Història de l'art
  Història de les idees estètiques
  Art digital
  Art del segle XX
  Gestió del patrimoni
  Economia de la cultura i el lleure
  Museologia i museografia
  Competències en TIC a les ciències humanes i socials
  Teoria de la cultura

Assignatures relacionades amb la Informàtica:

  Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials
  Multimèdia i Comunicació

Més seminaris instrumentals i un Treball Final de Grau, en el meu cas pràctic com a documentalista d'una exposició de caire històric.

Vist això, quan algú em pregunta, què coi responc? Humanista? "detot"ista? "calaixdesastre"ista? "embolicaquefafort"ista?

Això sí, m'ho he passat bomba i tornaria a començar.


dimecres, 13 de febrer de 2019

Diari de bord. Data estelar: 130219. Dia 1-33

Aquesta matinada, a les cinc, hem dut el minyó (això sempre ho sentia dir als meus parents de Sitges, el minyó i la minyona, pels fills i les filles) a l'aeroport del Prat. Ahir va fer un mes que va marxar camí de Còrdova, a un cortijo mig abandonat d'un amic seu per ajudar-lo a fer un galliner -dels que no puguin entrar les guineus- i un hivernacle -que no crec pas que sigui per a tenir-hi orquídies. No ho vaig consignar en el diari de bord perquè no sabia quin era el seu pensament -com si mai hagués tingut cap altre pensament que no sigui el de rodar com una baldufa!. Bé, aquest cop, casa ha estat una escala cap a Berlín on, després de quatre dies saltarà cap a Atenes per assistir a l'apel·lació del seu amic siri als tribunals perquè el treguin de la presó, encara que l'hagin de deportar a Algèria per tornar al camp de refugiats on està confinada la seva família i d'on es va escapar. La vida de la gent importa poc davant les màquines estatals -ho estem veient aquests dies a la televisió amb el judici als presoners polítics del nostre país.

Quan s'acabi l'assumpte a Grècia ens diu que tornarà a Sarajevo (Bòsnia) al camp on ja va estar una de les primeres vegades, per tornar a treballar amb amics que encara són allà. El vincle sembla que són organitzacions anarquistes alemanyes que també col·laboren amb els pobladors d'arbres a Hambach. El meu avi era de la CNT i sempre m'han caigut bé els anarquistes, encara que estripin, o potser justament per això, perquè estripen.

Un fil de Twitter que explica exactament com treballen en aquell camp és aquest:


Llegiu-lo, de debò, no estic dient que doneu, només que us feu una idea de com han de viure persones víctimes dels capricis del nostre sistema. Prendre'n consciència ja és la primera passa.

dimecres, 6 de febrer de 2019

Tant li fot LXXXIV

Entre la paperassa trobo un retall d'un diari on he escrit:

Se m'acut que la millor definició de la vida a partir dels quaranta és que es tracta d'una successió imparable, en línia descendent, de pèrdua d'oportunitats tendint a zero.

Ho poso aquí abans de llençar-lo.