Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 25 de setembre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 250922. Dia 66

 Al Telegram:

- Hola fill. Encara estàs anat a l'Iran?

- Doncs no té pinta que ens donin visa, tal com està. Estem esperant resposta de l'ambaixada de fa 3 setmanes. Si ens la donen i decidim anar-hi ja us ho diré, però no crec que passi. De moment estem a Azerbaijan i anirem a Geòrgia i Armènia.

- Bé, em quedo més tranquil·la. Les notícies que arriben són preocupants.

Sempre em fascina la manera que té d'expressar "aniré cap aquí, aniré cap allà", com quan dius, agafaré la Línia 3 del metro de Barcelona, faré transbordament a Sants ... i tot això, sense pràcticament diners. Aquests sí que són nòmades i no els de l'anunci!

dilluns, 19 de setembre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 190922. Dia 60

 - Esteu bé, fill?

- Sí, sí. Tot genial. El Guillem va marxar i ara jo i la Sònia hem tornat al Kazakhstan. D'aquí a dos dies volem a Azerbaijan i, segurament, en una setmana, ens trobem amb l'Albert (Albert Casals, l'Albert i ell són companys de classe de ben petits i sempre s'acaben ensopegant pel món) a l'Iran. Una abraçada!

- Ves informant.

dimarts, 13 de setembre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 130922. Dia 54

 Del Telegram.

- Ei, fill, què tal?

- Bé, estic a Samarcanda, a l'Uzbekistan.

- Guai!

I l'aire s'omple d'aromes d'espècies, dels sons de les peülles de cavalls i camells, el brogit de mercats, turbants, sedes ,,,

dissabte, 3 de setembre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 030922. Dia 44

Bé, estic a bixkek, la capital de kirgistan, fent burocracia (vista Turkmenistan i iran). Vem estar molt per les muntanyes, vaig estar uns dies sol vivint amb uns pastors nòmades bastant amunt, i despres jo i la sonia vam anar a fer una excursió de 4 dies, vem pujar un coll a quasi 4 mil, es brutal. El primer dia jo vaig tindre un petit accident, una pedra va decidir rodolarme per sobre el cap i abonyegarmel una mica, pero res greu, vaig poder seguir lendema.





dijous, 1 de setembre de 2022

Tant li fot CXXX

La importància de copsar la diferència entre justícia i venjança. Civilitat.

dilluns, 22 d’agost de 2022

Diari de bord. Data estelar: 220822. Dia 32

 


El gran - a dalt- ens envia foto del seu GR-20 (Còrsega) acabat.

El petit respon:

Q guai!

Ja hem tornat de l'excursió i ara estarem un parell de dies a la ciutat. Aixo es del coll a 3900. De baixada he fer un cistell de rovellons, esta prou b aqst pais.

Ala-kul (Kirguizistan)

Geni i figura, si veuen bolets no se'n poden estar. I, veient la foto, jo també me n'aniria al Kirguizistan, ara mateix!

dijous, 18 d’agost de 2022

Diari de bord. Data estelar: 180822. Dia 32

Ei pares, estem a Karakol, Kirguistan. Vam estar pujant alguns llacs a Kazakhstan i avui anem a pujat el Ala-Kul, q es un llac a 3800 i seran uns 3 dies. Una abraçada!




La veritat és que li agraeixo els detalls, per a mi, fan incondicional dels mapes, l'oportunitat de seguir-li la petja pel Google Maps i saber coses d'aventurers i alpinistes d'aquestes terres que sempre han viscut en l'imaginari, em resulta impagable!

divendres, 12 d’agost de 2022

Diari de bord. Data estelar: 120822. Dia 26

Ei pares, vam estar uns dies a les muntanyes i després vam baixar a la ciutat, i ara tornem a marxar cap a uns llacs i des dalla ja tirarem cap a kirgistan, així q no se quan tornaré a tindre internet. El Guillem potser escriu coses a: https://pichistan.blogspot.com/2022/08/prefacio.html?m=1

Això és des del Furmanov (Amalty), un 3000 q vaig fer l'altre dia





Tanta comunicació? Aquest fill meu ha canviat. No em queixaré, per si de cas.

dimarts, 9 d’agost de 2022

Tant li fot CXXIX

Tinguem-ho clar, si la natura hagués volgut que visquéssim mirant només el passat, ens hauria posat els ulls al clatell. 

dijous, 4 d’agost de 2022

Diari de bord. Data estelar: 040822. Dia 18

Aquest dimarts:

- Ei mare, ja tinc els diners al compte, on t'ingresso lo del vol?

- Deixa-ho, Sant Jordi ja ha passat. Estalvia per quan m'hagis de portar a una residència.

- Ha ha, ok, merci. Val per un parell d'aniversaris.

- Vinga!

Tant ell com jo sabem que això no s'acomplirà i que tampoc hi ha res de mal. 


Ahir a les 12 de la nit:

- Ja estic a l'aeroport de Colònia, d'aquí a una hora i mitja surto cap a Istanbul.

- Ok, ves informant de tant en tant. Una abraçada molt forta fill.


Ens mirem, el meu home i jo, amb cara d'estranyats. Tanta comunicació -penseu que hi ha hagut anys en els quals no hem parlat ni un quart d'hora- ens atabala una mica. Ja ens hi acostumarem, és clar.