Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 de gener de 2023

El monstre de Santa Helena d'Albert Sánchez Piñol

 


"Què s'esdevindria si reníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Crec, Diari Meu, que tot va començar perquè un dia em vaig formular aquesta pregunta, d'altra banda tan frívola i banal.

El Poder: mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que és, un geni del Mal. I la llàntia que van dissenyar per tancar-lo i retenir-lo es diu Santa Helena."

Sánchez Piñol, Albert. El monstre de Santa Helena. Barcelona, 2022. La campana

A La pell freda, hi teníem una illa, uns monstres i dos personatges que es contraposaven, que escenificaven la lluita entre el Bé i el Mal. A la fi, són els monstres els que resten aliens a aquesta lluita merament humana. Aquí tornem a tenir l'illa i l'encarnació del Mal, del Poder, del Mal i el Poder que sotmeten la Cultura, que violen l'Amor i el monstre, que sorgint de la faula aterra enmig de la batalla entre aquests personatges. Un detall que m'ha agradat: les rates, que posen un fons de paroxisme, d'incomoditat continuada.

Catalogació: no em puc treure la sensació de què l'autor ha escrit aquest llibre "perquè pot", com un producte adequat al temps modern, o potser sóc jo que m'he tornat massa exigent i em comença a molestar que les coses m'entrin massa fàcils. Ves a saber.

diumenge, 1 de gener de 2023

Tant li fot CXXXIV

Les tradicions vindrien a ser supersticions ennoblides, oi? Ei, però a mi ja m'està bé, eh!

Bon any nou!

dimarts, 27 de desembre de 2022

Discours et vérité de Michel Foucault

 


"Je crois que le plus souvent, et fondamentalement, la parrêsia concerne la vérité morale. Par exemple, un professeur ou un philosophe ou un sage, qui connaissent les lois du cosmos et disent aux gens quelles sont ces lois, n'usent pas de parrêsia. Mais s'ils se trouvent dans une cité où les gens ne peuvent pas accepter une vérité de ce genre, parce qu'elle est scandaleuse, parce que ce qu'ils croient est différent, etc., et s'ils prennent le risque de parler ainsi, alors ils sont des parrèsiastes. Et nous pourrions dire, par exemple, que quand Galilée donne une démonstration de telles lois, il n'use pas de parrêsia, mais quand, pendant son procès, il déclare: <<Et pourtant, elle tourne>>, alors, il use de parrêsia." 

Foucault, Michel. Discours et vérité précedé de La parrêsia. França, 2016. Librairie Philosophique J. VRIN.

Catalogació: Les relacions amb la veritat, amb la seva expressió, amb les conseqüències que es deriven de dir-la en l'àmbit polític, filosòfic, personal, en la filosofia grega i romana, les analitza Foucault en aquest cicle de sis conferències que va fer la tardor de 1983 a la Universitat de Califòrnia. Els drets i deures de la ciutadania envers el poder i una mateixa, és l'etern tema que es defineix i redefineix amb la reflexió i el diàleg constants. També inclou una conferència pronunciada el maig de 1982 a la universitat de Grenoble davant un públic d'especialistes en filosofia antiga.

dijous, 22 de desembre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 221222. Dia 154

- Em podeu venir a buscar a Martorell?

- I tant!

Sembla que el Nadal a Grècia no li feia tanta patxoca.

Ah! i del fons de la motxilla surt un souvenir: una ampolla d'aigua de l'Azerbaidjan. N'hi ha que porten imants de nevera, ves.





divendres, 25 de novembre de 2022

Tant li fot CXXXIII

 Allò que més em commou és la desemparança. Veure a algú amb l'aspecte de que ningú no l'escudella.

dimecres, 2 de novembre de 2022

Tant li fot CXXXII

No és cap novetat que l'esport ja no és oci, sinó neg-oci i que per cada esportista il·lustrat en trobes deu d'ensinistrats. Ei, i jo continuaré fent esport, que consti.

dimarts, 25 d’octubre de 2022

Tant li fot CXXXI

Algunes vegades em preocupo però, per molt que m'hi posi, sóc incapaç d'enfadar-me o odiar. És ben bé com si algunes coses passessin molt més enllà del meu cinturó d'asteroides, pots mirar-les amb curiositat, un cert interès o, senzillament, no fer-ne cabal.

divendres, 21 d’octubre de 2022

A l'altra banda del mur de Raül Romeva i Rueda

 


"La presó ha estat històricament vinculada al càstig. A finals del segle XVIII el càstig era sinònim d'arbitrarietat i patiment físic. Amb la desaparició gradual de la tortura fins a l'abolició de la pena de mort en nombrosos països europeus, el concepte de càstig evoluciona en dos sentits: el coercitiu i, un segle després, el normalitzador.

L'establiment d'un sistema penal a Europa és una tasca lenta i força recent. Recordem Montesquieu, Voltaire, Rousseau ... Tots els pensadors de la Il·lustració s'impliquen en aquesta lluita. L'any 1764, Beccaria publica Dei delitti e delle pene, en què deixa clar que l'objectiu del càstig no ha de ser eliminar el crim comès, sinó assegurar que no es torni a repetir. Ja apuntava que l'indicador important és la reincidència. El càstig evoluciona des de la seva concepció original de punició corporal cap a una vocació correctora, especialment en termes socials i morals, coma part d'un procés civilitzador."

Romeva i Rueda, Raül. A l'altra banda del mur, repensar les presons per millorar la societat. Barcelona, 2022. 3a edició. Ara llibres.

Des de la seva experiència com a presoner, Raül Romeva assaja, de forma documentada i rigorosa, sobre les institucions penitenciàries en el nostre país, i en el món, i el camí cap al qual caldria caminar si, de debò volem fer la feina de reinserció per al qual ens diuen que estan pensades.

Catalogació: és de celebrar que, des de la política, hi hagi pensament. També, des de la societat, ens hauríem de preguntar com és que, a canvi de clics, permetem que els medis de comunicació, tant en realitat com en ficció, ens facin viure en un món tergiversat de delinqüents extrems quan, la realitat contradiu aquestes sensacions. Sempre acabo concloent que, en realitat, no em preocupa el què penso, em fa patir el perquè ho penso.


dilluns, 17 d’octubre de 2022

Diari de bord. Data estelar: 171022. Dia 88

Telegram

- Esteu bé, fill?

- Bé, avui hem passat el matí a l'hospital. La Sònia té una pedra al ronyó, però bé, ara ja està millor. Demà volem a Grècia i ella tornarà, jo em quedaré per Thessaloniki un temps.

- Ah, bé, ok. Una abraçada!

Al final Grècia està aquí, a la cantonada, no?