La veritable vida d'en Sebastian Knight de Vladimir Nabokov

d'aquí

"Havien passat dos mesos des de la mort d'en Sebastian quan vaig començar aquest llibre. Sé perfectament com hauria odiat que em posés sentimental, però no puc evitar dir que l'afecte que li vaig tenir tota la vida, que d'una manera o altra sempre s'havia vist trinxat o frustrat, en aquell moment es va renovar amb una flamarada d'intensitat emocional que va convertir la resta d'assumptes de la meva vida en siluetes parpellejants."

Nabokov, Vladimir. La veritable vida d'en Sebastian Knight. Barcelona, 2017. El cercle de Viena.

Catalogació: no és un gran llibre, els que en saben més que jo diuen que aquesta primera novel·la escrita en anglès per l'autor rus, desprèn fredor i, si bé ho trobo encertat, no deixa de ser l'obra d'algú que en sap d'escriure, de debò, i sempre n'extreus plaer. D'altra banda, el que m'ha entristit és comprovar com no s'ha corregit prou acuradament (gec com a primera persona d'indicatiu del verb jeure, s'escriu jec, i sobretot perquè un gec és una peça de vestir, res a veure amb el text "...i jo gec al llit, amb els ulls esbatanats ..." -p. 23; un català no sol estar encostipat, més aviat ens constipem amb més o menys fortuna -p. 83). Cosetes com aquestes em fan posar els "nervis nerviosos" i em distreuen de la lectura i penso que, en aquestes alçades, si que podem demanar que això no passi, oi?

Diari de bord. Data estelar: 131018. Dia 9

- Ei, fill, què tal? Has anat a Hambach?

- Si, portem uns dies ajudant a la cuina.

- Bé, com està la cosa?

- Ara bé, de moment no el tallaran.

- Ok, petons.

Apreciació número 1: vagi on vagi difícilment passarà gana, sempre acaba fent feina a la cuina.

Apreciació número 2: a casa només s'atansa a la cuina per obrir la boca.

Apreciació número 3: ves que no tingui també a veure ser fill del fill d'una fonda i la filla d'un restaurant!

Diari de bord. Data estelar: 081018. Dia 4

Divendres acompanyem el "petit de la casa" (28 anys) a l'aeroport de Girona perquè agafi un vol a Düsseldorf (27 €). Hi podia anar, com fa sempre, en autoestop, però ens ve de gust estar amb ell una mica més. Des del 12 d'abril que no s'ha mogut gaire lluny, malgrat que no viu exactament amb nosaltres, i, a més, hem pogut gaudir d'un Jordi més tranquil, reposat, ja no està tan enfadat i que, a més, ha tornat a fer Pirineus ... i a collir bolets! Què hi voleu, per a nosaltres aquests són símbols de normalitat.

Ha sortit a les 9 del matí. A les 7 de la tarda rebo el següent missatge:

- Ja estic a Frankfurt. Tinc casa i tot.

Sembla que se'n vol anar amb la Hanna, que ja fa un mes que va tornar a ca sons pares, prop de Leipzig, a donar suport als eco-activistes del bosc de Hambach. Li ho aplaudeixo.

I, de passada, que se n'encarreguin d'ell els alemanys una temporada. La veritat és que veure'l per aquí sense massa objectiu sempre em posa nerviosa.