- Ei, fill, què tal? Has anat a Hambach?
- Si, portem uns dies ajudant a la cuina.
- Bé, com està la cosa?
- Ara bé, de moment no el tallaran.
- Ok, petons.
Apreciació número 1: vagi on vagi difícilment passarà gana, sempre acaba fent feina a la cuina.
Apreciació número 2: a casa només s'atansa a la cuina per obrir la boca.
Apreciació número 3: ves que no tingui també a veure ser fill del fill d'una fonda i la filla d'un restaurant!
Deu ser de bon menjar, però de bon cuinar?
ResponEliminaNi idea XeXu, a ca nostra no ha sortit mai de l'armari, o del forn. Però, és clar, tenint una àvia, una iaia, un pare i una mare que cuinen, es fa difícil arribar als fogons.
ResponElimina