El gran - a dalt- ens envia foto del seu GR-20 (Còrsega) acabat.
El petit respon:
Q guai!
Ja hem tornat de l'excursió i ara estarem un parell de dies a la ciutat. Aixo es del coll a 3900. De baixada he fer un cistell de rovellons, esta prou b aqst pais.
Geni i figura, si veuen bolets no se'n poden estar. I, veient la foto, jo també me n'aniria al Kirguizistan, ara mateix!
Ei pares, estem a Karakol, Kirguistan. Vam estar pujant alguns llacs a Kazakhstan i avui anem a pujat el Ala-Kul, q es un llac a 3800 i seran uns 3 dies. Una abraçada!
La veritat és que li agraeixo els detalls, per a mi, fan incondicional dels mapes, l'oportunitat de seguir-li la petja pel Google Maps i saber coses d'aventurers i alpinistes d'aquestes terres que sempre han viscut en l'imaginari, em resulta impagable!
Ei pares, vam estar uns dies a les muntanyes i després vam baixar a la ciutat, i ara tornem a marxar cap a uns llacs i des dalla ja tirarem cap a kirgistan, així q no se quan tornaré a tindre internet. El Guillem potser escriu coses a: https://pichistan.blogspot.com/2022/08/prefacio.html?m=1
Això és des del Furmanov (Amalty), un 3000 q vaig fer l'altre dia
Tanta comunicació? Aquest fill meu ha canviat. No em queixaré, per si de cas.
Tinguem-ho clar, si la natura hagués volgut que visquéssim mirant només el passat, ens hauria posat els ulls al clatell.
Aquest dimarts:
- Ei mare, ja tinc els diners al compte, on t'ingresso lo del vol?
- Deixa-ho, Sant Jordi ja ha passat. Estalvia per quan m'hagis de portar a una residència.
- Ha ha, ok, merci. Val per un parell d'aniversaris.
- Vinga!
Tant ell com jo sabem que això no s'acomplirà i que tampoc hi ha res de mal.
Ahir a les 12 de la nit:
- Ja estic a l'aeroport de Colònia, d'aquí a una hora i mitja surto cap a Istanbul.
- Ok, ves informant de tant en tant. Una abraçada molt forta fill.
Ens mirem, el meu home i jo, amb cara d'estranyats. Tanta comunicació -penseu que hi ha hagut anys en els quals no hem parlat ni un quart d'hora- ens atabala una mica. Ja ens hi acostumarem, és clar.
