Els últims trenta anys, més o menys, el negoci editorial -remarco negoci-, explota alguns productes -remarco explota-, alguns fins i tot són llibres bons, en dono fe, sota l'epígraf: "literatura juvenil".
Avís a la població:
No existeix la literatura juvenil. Hi ha algunes grans obres i algunes bones obres escrites pensant en temàtiques que poden interessar al jovent, però això no implica que tots aquests subproductes creats amb la voluntat d'emular les publicacións d'Enid Blyton, per una qüestió de fama -i calés- siguin tots equiparables.
Aquí hauria de venir una llarga tesi, o tesina, respecte a la decadència profunda de la nostra literatura derivada de la manca d'interès per part d'editorials i agents literaris, incapaços d'invertir en res que no dugui nom de fora i que ja sigui famós, els grans, i incapaços d'arriscar-se i defensar els drets d'autor, els petits i simpàtics i bones persones. Afegim-hi el "gratis total" instal·lat en el públic i ens trobarem que és molt difícil dedicar-se a escriure, treballar vuit hores -o més-, portar els nens a extraescolars, mantenir la pau familiar -caps de setmana, vacances, supermercat-, mantenir la pau mèdica -colesterol alt, hipertensió: has de fer exercici regularment-, etc., etc. Si, arribats aquí, has aconseguit acabar ni que sigui un opuscle, ets el campió del món -mundial i de part de l'estranger- de la literatura.
Aleshores, és clar, ve el peregrinatge pel món editorial. On, malauradament, es perd més temps fent-li la rosca -aka llepar-li la part de més avall de l'esquena, i a em perdonareu la grolleria- a gent encantada d'haver-se conegut, que no pas intentant escriure la propera obra. Agent! on és un agent que es trenqui la cara per mi! Literatura catalana? Agents? Poca solta! Premis? ... ? ... ? ... ? Ui, perdó, un moment que acabo de riure. Aquest capítol mereix tesi a part i un apunt de bloGGGG no dóna per tant.
Bé, aleshores, et vénen algunes editorials, -etes, i et diuen que no tens caxé però que et poden incloure en la col·lecció "juvenil" i així tindràs sortida als instituts.
Aquí ve quan penso en quina sort tinc de haver-me decidit per ser lectora i no escriptora. Perquè a mi em ve un senyor que té una editorial, fins i tot si és de les petites, simpàtiques i bones persones, i em diu això després d'haver suat sang, suor i parelles emprenyades, i és que m'enarboro i li foto un jec d'hòsties que l'han d'ingressar! I els mecàsums arribarien fins a Mart, que el robot aquell que hi volta fotria un bot i s'enrojolaria fins a l'últim xip.
I és que desenganyin-se, senyores i senyors, NO EXISTEIX la literatura juvenil, existeix la LITERATURA i prou. Servidora, que ha tingut la gran fortuna d'haver crescut jugant a la biblioteca del pare -no us feu il·lusions, res de vitrines isabelines, sofàs Chester, prats verds i majordoms, més aviat posar llibres arreu d'un pis de vuitanta metres i set persones vivint-hi- agafava els llibres que m'abellien, l'Enid Blyton només hi era a l'escola i m'interessava més aviat poc. Vaig créixer amb el Quixot, Henry Miller, Bertold Brecht, Graham Greene, Marguerite Duras, Albert Camus, Nietzsche, Kafka, Joan Sales, Pedrolo, Calders, Maragall, mossèn Cinto ... i no tenia ni catorze anys. O sigui que si existeix la literatura juvenil, Cervantes és un autor de literatura juvenil. Afirmo.
Ah! i el pare ens va regalar, a mon germà i a mi, la col·lecció completa dels llibres d'Emilio Salgari. Allò era literatura juvenil!
Sandokan! a l'abordatge!