Ahir un home del 68 es va pensar que, per l'aspecte, jo, que sóc del 63, era més jove que ell. No vaig voler donar-li l'adreça d'un bon oftalmòleg. I és que, amb els anys, aprens que un bon miop és un valor a preservar.
L'altre dia també em deien que no sembla pas que tingui l'edat que tinc, que semblo més jove. No hi ha com tenir bons amics, i si són curts de vista millor.
Doncs jo aquest tema no el deixo pas en mans (ulls, millor) dels altres. La meva estratègia és ben senzilla. Quan en tenia 45 deia 50 i ara que ja hi he arribat, dic que en tinc 54. Mano de santo! Sin conservantes ni colorantes, oiga!
L'altre dia també em deien que no sembla pas que tingui l'edat que tinc, que semblo més jove. No hi ha com tenir bons amics, i si són curts de vista millor.
ResponEliminaDoncs jo aquest tema no el deixo pas en mans (ulls, millor) dels altres. La meva estratègia és ben senzilla. Quan en tenia 45 deia 50 i ara que ja hi he arribat, dic que en tinc 54. Mano de santo! Sin conservantes ni colorantes, oiga!
ResponEliminaAixò teu Matilde és tota una estratègia! Jo sóc una debutant, ho reconec, sempre acabo posant-me l'any següent quan falten pocs mesos.
ResponEliminaSí, XeXu, hi ha gent que t'alegra el dia amb ben poca cosa :)