Diuen que fa dos milions d'anys, amb l'aparició del gènere homo, va augmentar la capacitat cranial i va disminuir la musculatura mandibular, i la mandíbula ensems. Vaja, que fa dos milions d'anys, uns pseudo-micos van evolucionar cap a més neurones a canvi de menys mossegada. Vist el que hem de viure actualment, i que els dentistes comencen a fer plaques de descàrrega a dojo, em pregunto si no estarem involucionant. Més mossegada i mala llet a canvi de reduir les neurones?
Nota bene: d'això de prémer les mandíbules ara en diuen bruxisme, que no té gaire a veure amb les bruixes, sinó més aviat en com estem d'embruixats tots plegats en aquest món de mones.
No sé si tenim menys neurones, però que premem més les dents segur. A casa anem els dos amb les mandíbules ben tancades. Deu ser per la constant sensació de viure al límit amb tot... i no parlo de carpe diem, parlo de terminis...
ResponEliminaPotser, XeXu, no en tenim menys, però manta vegades m'agafa per pensar que les utilitzem de mala manera. Si més no, en temps pretèrits teníem clars els objectius: la supervivència, i ens mostràvem força eficaços en l'afer. Ara, ja no toquem ni quarts ni hores.
ResponElimina