Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 de febrer del 2016

10. El árbol

d'aquí

"En cierta ocasión, uno de los asistentes a una charla me llegó a acusar de mala fe. Me dijo que si de verdad me sentía tan profundamente vinculado a la materia, debería escribir más sobre ello. Pero lo que la naturaleza me aporta en mayor medida queda muy por encima de cualquier expresión verbal. Tratar de enunciarlo me situaría de inmediato en el mismo barco en el que viajan todos aquellos que se dedican a etiquetar y aspiran a poseer la naturaleza; es decir, me alejaría de lo que más necesito. De lo que quiero aprender. En cierto modo, es un poco como lo que sucede en la física atómica, donde el mismo acto de la observación cambia lo que se observa, aunque en este caso el truco radica en tratar de describir la observación. Una descripción de este tipo vendría a ser como tratar de capturar lo incapturable. Su único propósito podría ser el de hinchar el ego del que se propone realizar la descripción, algo penosamente evidente en muchos de los escritores más sensibleros que han puesto su pluma al servicio de la hisoria natural."

Fowles, John. El árbol. Madrid, 2015. Ed. Impedimenta. Traduït per Pilar Adón.

Catalogació: com selecciones un fragment, una frase, d'un llibre quan des de la primera fins a l'última paraula ho has subratllat tot. Servidora, que té com a segona naturalesa la detecció de la "palla" literària, ha estat incapaç de trobar ni una sola línia sobrera. I això, com no podria ser d'una altra manera, em té admirada, rendida al davant d'algú capaç d'una tan gran proesa. Afegir que una, que té tirada a desaparèixer pels boscos d'arreu, sola, i sense un objectiu específic, pot trobar aquí a un germà i la constatació que això no cal que tingui explicació.

Aquesta adquisició parteix d'una recomanació d'en Girbén, que sempre em fa por pel molt que l'encerta en les meves filies literàries. Gràcies maestro.

2 comentaris:

  1. I l'estructura? Que ben bastida l'oposició entre l'obsessiu conreu parcel·lari del pare i la salvatgia de la roureda dels rasos. Tot i els aires de revenja (quin retrat patern més inclement), arreu sents l'acceptació de com els testos s'assemblen a les olles. Sens dubte, aquesta prosa tan nítida (ni un bri de palla, com bé assenyales) ha sofert l'esporga meticulosa que tant l'enutjava.
    Com plauen els llibrets que palesen anys de buidatge. Que no seria el cas del força més extens La invención del reino vegetal de l'Aina Erice; que poc o molt va del mateix però sense els anys de cura esmerada. Aviso: farragosa però farcida de dades enciclopèdiques fascinants, aquesta "invención".

    ResponElimina
  2. És curiós com ha esporgat quan ell es rebotia contra son pare, l'esporgador. La realitat és que l'he posat a la prestatgeria dels "per tornar-hi més vegades". :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!