Diari de bord. Data estelar: 300722. Dia 13

Han estat uns dies d'entrades i sortides, avui, però, l'hem deixat al Masnou on l'ha recollit un Blablacar cap a Wiesbaden, d'on agafarà un tren a Frankfurt, on passarà uns dies en un Wagenplatz fins que viatgi a Colònia per agafar l'avió.

Aquesta vegada ha promès donar més notícies, a veure si és veritat. No té data de tornada, el que pot ser és que o torni per tornar a marxar o que enganxi el proper viatge i no el veiem en un any. Ja ens ho anirà dient.

L'altre? No sé si encara està aquí o ja se n'ha anat a Còrsega a fer el GR-20 tot sol, que la nòvia anava a Malàisia.

I nosaltres? Descansar, per fi, a casa, amb el poble mig buit, ah!

Diari de bord. Data estelar: 190722. Dia 2.

Mare, em pots comprar aquest vol? Et torno la pasta quan arregli lo de França (lo de França són els diners que té retinguts al compte després d'haver de fet de temporer per la mandra d'enviar un document). Són 330€. Cologne-Istambul-Shymkent-Almaty.

Ara ja sé com arribarà a Kazakhastan i no, no farà escala a Creta, però si a Istanbul. Al final serà el dia 4 d'agost. I com arribarà a Colònia? Doncs fàcil: autoestop, Uber o autobús. I sí, la mare l'ha comprat. I sí, la mare té fe en què li tornarà els diners. I sí, la mare odia molt i molt comprar bitllets d'avió. I sí, la mare sempre acaba comprant-los.

Diari de bord. Data estelar: 180722. Dia 1?

- Mare, el dia 1 d'agost surto de Creta cap al Kazakhstan. Ara vaig a veure com arribo a Creta. Et deixo el passaport perquè em facis una fotocòpia a la impressora si us plau.

- Ja ho saps oi que Creta és una illa i et cal arribar-hi? (mode ironia ON)

- Sí, sí. (no sé si se n'ha adonat)

- No et cal visat? Això del Kazakhstan no és a cals russos?

- No cal, és free visa.

- Vas sol?

- No, amb en Guillem de Viladecans, amb el que vaig coincidir a l'Índia.

- Ah! bé. Molt de temps?

- No ho sé, he parlat amb l'Albert Casals d'anar de l'Índia fins a Alaska a peu, per Nadal, amb aquella noia d'Alaska que va estar aquí casa, la seva filla de dos anys i la criatura que tindrà aviat.

- mmm molt bé, maco.

A veure, en aquest punt de la nostra existència, creieu, de debò, que res se'm fa estrany?