Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de setembre del 2016

Tant li fot LXV

A partir d'avui prometo no creure'm cap llibre, cap pel·lícula, ni cap història on les decisions dels seus personatges no es vegin condicionades per una inflamació hemorroïdal o una mala nit passada per massa fogots.

dilluns, 26 de setembre del 2016

34. El procés, el d'en Kafka però

Tant sentir parlar d'El procés ara i adés (rodolí), i de tant que tothom (i totdon) fa servir l'adjectiu kafkià a tants assumptes, al final acabes pensant que potser et cal llegir aquesta obra impagable del senyor Franz Kafka.

També hi ha la pel·lícula d'en Orson Welles amb l'Anthony Perkins, que he recuperat gràcies a mr. Amazon, i que, com moltes altres pel·lícules, vaig veure a la més tendra infantesa i, no només no en vaig entendre un borrall, sinó que, com Els ocells d'en mr. Hitchcock, m'ha causat, durant anys, una bona pila de malsons dels quals, com en El procés mateix, no n'entenia ni un borrall. Ben pensat, entre l'un, en Welles, i l'altre, l'ocellaire, eren un parell de genis.


"no hi ha cap dubte que darrere totes les manifestacions d'aquest tribunal, o sigui, en el cas meu, darrere l'arrest i l'interrogatori d'avui, una gran organització treballa. Una organització que no sols posa en moviment guardes corruptes, inspectors ximples i jutges instructors sense cap virtut millor que la de ser modestos, sinó que a més manté, com a mínim, una magistratura de graus alts i suprems, amb l'innombrable i inevitable seguici d'uixers, escrivents, gendarmes i tot d'altres serveis auxiliars, i fins potser botxins, que no em fa por la paraula. I, senyors, ¿quines mires serveix aquesta vasta organització? Es redueixen a fer que persones innocents siguin arrestades i que se'ls instrueixi un procediment que no té sentit i que generalment, com en el meu cas, tampoc no obté cap resultat. Donada aquesta manca de sentit de tot el sistema, ¿com podria haver-hi manera d'evitar l'abjecta corrupció dels funcionaris? És impossible, i ni el jutge més elevat no se'n sortiria, ni tan sol quant a ell mateix. Per això, els guardes proven d'arrencar la roba del cos dels arrestats, per això els inspectors violen el domicili d'altri, per això als innocents, en comptes de deixar-los declarar, se'l vexa davant tota una assemblea."
Kafka, Franz. El procés. Barcelona, 2016. Ed. Proa. Traducció i pròleg de Gabriel Ferrater.


Catalogació: durant quatre anys dins el govern municipal he estat buscant la càmera oculta manta vegades. En aquesta obra hi he trobat tants paral·lelismes que gairebé fa angúnia. Més en el llibre que en la pel·lícula, però això són manies meves.

dijous, 22 de setembre del 2016

Tant li fot LXIV

En aquesta vida he hagut de remar amb molt d'esforç, i contra corrent, per aconseguir ... cansar-me molt.

dimecres, 21 de setembre del 2016

Cavalcant de nou

Avui enceto semestre a la UOC. El meu cervell m'envia olors de llapis, gomes d'esborrar, de llibres nous, del cotó de les bates ratllades, la coïssor del viso sota l'uniforme -sóc prou gran com per haver dut viso-, el ressò de les rialles dins la classe buida, les últimes picades de mosquit gratades amb fruïció mentre la hermana passava la llista i miràvem encuriosides a "les noves" i ens fèiem dentetes les unes amb les altres amb els estoigs nous, a veure quin tenia més retoladors, l'esquadra i el cartabó més grans i aquell mànec per les plumilles que ningú va fer servir mai.

Aquesta vegada és Història del segle XX -a veure si, per fi l'acabo- i un seminari de gènere, vulgui el que vulgui dir això, el qual també vaig deixar penjat fa un cert temps. O sigui que de novetats poques, però de ganes de tornar a la situació ideal de l'estudiant totes. Perquè, en el fons, el que a mi m'agrada ser, el que vull poder ser fins a la fi dels meus dies, és estudiant. Vaja, que encara no he acabat aquest grau-que-va-començar-essent-una-llicenciatura, que ja estic pensant en què i com estudiaré després.


dijous, 15 de setembre del 2016

Diari de bord. Data estelar: 150916. Dia 2


Un viatge del meu fill pot començar com aquest últim. Va comprar el bitllet per Internet i no en va rebre, via correu electrònic, la notificació.

M'ofereixo a acompanyar-lo a l'aeroport.

Val, guai!

A quina terminal?

Nusé

Bé, anirem a la T1. Arribats a la T1: Amb quina companyia voles?

No me'n recordo, potser Vueling

Segurament, la teva economia no dóna per Lufthansa. Bé, anem al mostrador de Vueling. Ja podràs passar la motxilla?

Crec que sí, sinó em posaré tota la roba, ja ho he fet altres vegades. De tota manera espera que passi seguretat, per si t'has d'endur els entrepans o alguna cosa.

D'acord

Finalment passa tots els ets i els uts. Només viatja amb el passaport i una targeta de dèbit amb un compte a zero.

Hi ha gent que no entén com he après a fer cara de pòquer. És molt fàcil, tingues un fill d'aquests i només caldria que m'agradés el pòquer per fer la primera pela. La llàstima que més enllà del "remigiu" no m'agraden els jocs de cartes.

dimecres, 14 de setembre del 2016

Diari de bord. Data estelar: 140916. Dia 1

Estic esperant que s'acabi de fer la motxilla per dur-lo a l'aeroport. Aquesta vegada, els seus últims 150€ han servit per un vol a Leipzig (a Leipzig via Munich, sembla). No crec que pensi gaire en Bach i Wagner, però és ben cert que és meva la responsabilitat de la seva mancança en coneixements musicals. Imagino que la meva mala experiència en aquests aprenentatges -quatre anys de solfeig, piano i guitarra, que han provocat que no hagi tocat ni una tecla, ni una corda, d'ençà els 15 anys (el que pot fer un mestre!)-, va provocar que em decantés més per comprar-los una pilota de bàsquet.

Però bé, a qui li pot importar Wagner, la Saxònia i tot plegat si a Leipzig hi viu la Hanna! D'allí cap a on? Califòrnia, em diu. Sol o acompanyat? em pregunto mentalment. No ho verbalitzo, així m'estalvio el moc. Mare i fill sempre hem tingut una relació complicada i tot allò que pot provocar un somriure vingut d'altres, vingut de la mare és motiu d'enuig. No ho comprenc, ni ho vull, només ho accepto amb mala resignació. Forma part de la feina de mare, em diuen.

Bé, tornem a la ruta. Negaré haver dit el que ara diré, però tant de bo trobés una bona mossa vigatana que l'encaterinés i me'l lligués a prop de casa! (fins i tot si fos leipziguesa ja faria el fet)

Un cop expressat el desig i bufades les espelmes, tornem a la realitat. Avui toca Leipzig? o Munich o el que sigui? Doncs el que sigui!