Cavalcant de nou

Avui enceto semestre a la UOC. El meu cervell m'envia olors de llapis, gomes d'esborrar, de llibres nous, del cotó de les bates ratllades, la coïssor del viso sota l'uniforme -sóc prou gran com per haver dut viso-, el ressò de les rialles dins la classe buida, les últimes picades de mosquit gratades amb fruïció mentre la hermana passava la llista i miràvem encuriosides a "les noves" i ens fèiem dentetes les unes amb les altres amb els estoigs nous, a veure quin tenia més retoladors, l'esquadra i el cartabó més grans i aquell mànec per les plumilles que ningú va fer servir mai.

Aquesta vegada és Història del segle XX -a veure si, per fi l'acabo- i un seminari de gènere, vulgui el que vulgui dir això, el qual també vaig deixar penjat fa un cert temps. O sigui que de novetats poques, però de ganes de tornar a la situació ideal de l'estudiant totes. Perquè, en el fons, el que a mi m'agrada ser, el que vull poder ser fins a la fi dels meus dies, és estudiant. Vaja, que encara no he acabat aquest grau-que-va-començar-essent-una-llicenciatura, que ja estic pensant en què i com estudiaré després.