34. El procés, el d'en Kafka però

Tant sentir parlar d'El procés ara i adés (rodolí), i de tant que tothom (i totdon) fa servir l'adjectiu kafkià a tants assumptes, al final acabes pensant que potser et cal llegir aquesta obra impagable del senyor Franz Kafka.

També hi ha la pel·lícula d'en Orson Welles amb l'Anthony Perkins, que he recuperat gràcies a mr. Amazon, i que, com moltes altres pel·lícules, vaig veure a la més tendra infantesa i, no només no en vaig entendre un borrall, sinó que, com Els ocells d'en mr. Hitchcock, m'ha causat, durant anys, una bona pila de malsons dels quals, com en El procés mateix, no n'entenia ni un borrall. Ben pensat, entre l'un, en Welles, i l'altre, l'ocellaire, eren un parell de genis.

"no hi ha cap dubte que darrere totes les manifestacions d'aquest tribunal, o sigui, en el cas meu, darrere l'arrest i l'interrogatori d'avui, una gran organització treballa. Una organització que no sols posa en moviment guardes corruptes, inspectors ximples i jutges instructors sense cap virtut millor que la de ser modestos, sinó que a més manté, com a mínim, una magistratura de graus alts i suprems, amb l'innombrable i inevitable seguici d'uixers, escrivents, gendarmes i tot d'altres serveis auxiliars, i fins potser botxins, que no em fa por la paraula. I, senyors, ¿quines mires serveix aquesta vasta organització? Es redueixen a fer que persones innocents siguin arrestades i que se'ls instrueixi un procediment que no té sentit i que generalment, com en el meu cas, tampoc no obté cap resultat. Donada aquesta manca de sentit de tot el sistema, ¿com podria haver-hi manera d'evitar l'abjecta corrupció dels funcionaris? És impossible, i ni el jutge més elevat no se'n sortiria, ni tan sol quant a ell mateix. Per això, els guardes proven d'arrencar la roba del cos dels arrestats, per això els inspectors violen el domicili d'altri, per això als innocents, en comptes de deixar-los declarar, se'l vexa davant tota una assemblea."

Kafka, Franz. El procés. Barcelona, 2016. Ed. Proa. Traducció i pròleg de Gabriel Ferrater.

Catalogació: durant quatre anys dins el govern municipal he estat buscant la càmera oculta manta vegades. En aquesta obra hi he trobat tants paral·lelismes que gairebé fa angúnia. Més en el llibre que en la pel·lícula, però això són manies meves.