Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 31 de desembre del 2014

L'analfabeta

d'aquí
Com es torna algú escriptor?

D'entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s'escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan els manuscrits s'amunteguen als calaixos i els deixes oblidats per escriure'n altres.
Emigrar a un país estranger del qual no en coneixes l'idioma, i en el qual t'has de passar el dia treballant per sobreviure, et pot convertir en una analfabeta. Només l'esforç, la constància, i la idea que sense llengua per comunicar-te desapareixes com a ésser humà, farà que passi de l'analfabetisme en francès a ser escriptora en francès.

Kristof, Agota. L'analfabeta. Barcelona, 2005. dgt. Laertes.

Catalogació: literatura despullada i efectiva. Reconec que li tinc flaca.

I bona entrada al 2015!

dimarts, 30 de desembre del 2014

Vestit per morir

Ha! per fi el tinc!

i per estrenar-lo un bon assassinat! No m'imaginava pas que m'hi acostumaria amb tanta facilitat i em fa pensar en com m'he resistit. Però, la veritat, pensar que tots els llibres que em llegeixo, i que només llegiré una vegada, i amb els quals no hi tinc cap vinculació, i que ja no ocuparan espai a les prestatgeries de casa, em sembla tot un descans.

De moment, per fer boca, una mica de commisario Brunetti.

Leon, Donna. Vestit per morir. Barcelona, 2013. dgt. Edicions 62.

Catalogació: una de lladres i serenos, sempre va bé per desentumir les neurones.

dilluns, 29 de desembre del 2014

Tant li fot XLII

La pitjor part de tenir fills és veure'ls adults i saber que l'únic que pots fer per ajudar-los és romandre a l'espera.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Tant li fot XLI

Hi ha dues menes de polítics: els pocavergonyes i els que els costa creure que tothom sigui pocavergonya. Si no n'aconseguim més dels segons, difícilment ens en sortirem com a societat. Mode Diògenes amb el llum d'oli encès a ple dia cercant un home.

divendres, 26 de desembre del 2014

Calaix de sastre

En tinc tres que no veig la necessitat de fer-ne un apunt a l'ús. No pas perquè algun no se'l mereixi, sinó perquè som al dia que som, i em vaig prometre que faria la llista dels llibres llegits durant l'any. Sempre tinc la sensació de no tenir temps per llegir, però a la "Pila del 2014", i malgrat no haver tingut gaire estones, ja n'hi ha 57, i ves que no n'afegeixi algun abans d'acabar l'any. Per tant, estic raonablement satisfeta del nombre, de la qualitat? Bé, majoritàriament sí, tot i que la meva mania de llegir tot el que em cau a les mans indiscriminadament, a vegades, fa que preferiria dir que no he llegit algun llibre. I és que, malgrat el que puguin pensar alguns, hi ha llibres perfectament prescindibles.

En aquest calaix de sastre hi he de posar La otra sombra de la Tierra de Robert Silverberg. Un llibre d'aquells de ciència ficció que quan es va publicar, el 1981, llegia amb fruïció i que ha aguantat fatal el pas del temps. Però voltava per casa i l'havia de llegir. Sí, ja ho sé, un criteri força peregrí, però un criteri al cap i a la fi.

Pel mateix criteri també m'he llegit Èric i l'Exèrcit del Fènix d'Èric Bertran. L'experiència del xicot amb l'Audiència Nacional és força inversemblant, si no fos que va passar de veres. I em passa una mica com amb l'anterior, en el sentit que l'actualitat, en aquest cas, ha superat a bastament el relat. Bé, el tenien els meus fills al seu estudi i ara ja està llegit.

I, finalment, he rellegit Antígona. Quantes vegades hauré llegit aquest llibre? Quantes vegades hauré llegit la Medea, per exemple? Ni les recordo, però, de ben segur que mínim un cop l'any. I és que la desventura de la filla d'Èdip, la seva rebel·lió contra allò que estableix Creont, el seu afany per fer allò que cal fer, malgrat que la porti a la mort, em sembla una obra que pertany al temps, més enllà d'edats i modes.

Me'n torno a llegir, que avui és el dia perfecte!

dilluns, 1 de desembre del 2014

Paranys

d'aquí
Un nou paquet a la bústia, una nova delicadesa d'en Toni Cucarella. Sempre em fa feliç aquest paquet, perquè vol dir que en Toni "cavalca de nou", i, ja se sap, que un autor del qual te n'enduries un llibre a una illa deserta, torni a publicar, sempre és una alegria. I més, tenint en compte les dificultats que tenen els nostres autors avui dia.

En qualsevol cas, aquesta selecció de contes, i una introducció de Maria Josep Juan i Josep V. Martínez, que ens passeja per la bibliografia de l'autor, amén de la seva bondat literària, per a mi, conté un regal superb:


I, així, ja tinc els meus quinze minuts de glòria!

Cucarella, Toni. Paranys. Alzira, 2014. Bromera

Catalogació: el llenguatge que ens regala l'autor és com una droga, no se'n té mai prou.