Aquest dimarts:
- Ei mare, ja tinc els diners al compte, on t'ingresso lo del vol?
- Deixa-ho, Sant Jordi ja ha passat. Estalvia per quan m'hagis de portar a una residència.
- Ha ha, ok, merci. Val per un parell d'aniversaris.
- Vinga!
Tant ell com jo sabem que això no s'acomplirà i que tampoc hi ha res de mal.
Ahir a les 12 de la nit:
- Ja estic a l'aeroport de Colònia, d'aquí a una hora i mitja surto cap a Istanbul.
- Ok, ves informant de tant en tant. Una abraçada molt forta fill.
Ens mirem, el meu home i jo, amb cara d'estranyats. Tanta comunicació -penseu que hi ha hagut anys en els quals no hem parlat ni un quart d'hora- ens atabala una mica. Ja ens hi acostumarem, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!