Divendres acompanyem el "petit de la casa" (28 anys) a l'aeroport de Girona perquè agafi un vol a Düsseldorf (27 €). Hi podia anar, com fa sempre, en autoestop, però ens ve de gust estar amb ell una mica més. Des del 12 d'abril que no s'ha mogut gaire lluny, malgrat que no viu exactament amb nosaltres, i, a més, hem pogut gaudir d'un Jordi més tranquil, reposat, ja no està tan enfadat i que, a més, ha tornat a fer Pirineus ... i a collir bolets! Què hi voleu, per a nosaltres aquests són símbols de normalitat.
Ha sortit a les 9 del matí. A les 7 de la tarda rebo el següent missatge:
- Ja estic a Frankfurt. Tinc casa i tot.
Sembla que se'n vol anar amb la Hanna, que ja fa un mes que va tornar a ca sons pares, prop de Leipzig, a donar suport als eco-activistes del bosc de Hambach. Li ho aplaudeixo.
I, de passada, que se n'encarreguin d'ell els alemanys una temporada. La veritat és que veure'l per aquí sense massa objectiu sempre em posa nerviosa.
Una nova aventura, de moment a una distància no massa gran... veurem com evoluciona.
ResponEliminaNo se com però segur que es ficarà en algun problema o altre, la tranquil·litat no està feta pels teus fills.
ResponEliminaLa tranquil.litat no està feta per la meva família, en general
ResponElimina