Després d'haver aprovat el TFG (aprofito per vantar-me d'haver tret un trist 9 sobre 10 pels imprevists aliens que m'han impedit fer el treball rodó) toca fer neteja de paperassa. Sóc, com molta gent que conec malalta de lletres, una col·leccionista compulsiva de llibretes. Llibretes que, al cap dels anys, acaben ben primes quan les repasso i començo a arrencar fulls.
Aquests apunts són de Secretariat de fa anys i panys, ves que no siguin de fa més de 30 anys! Quan em surten apunts de fa tant de temps és ben bé com si algú, que no sóc jo, s'hagués descuidat la paperassa per casa. Però dins la mateixa llibreta em trobo aquesta altra imatge:
Anys més tard, en plena primària del meu fill gran, vam fer una pluja d'idees per fer un treball de classe. Somric i deso la llibreta. Hi ha coses que no puc, ni vull, llençar.
No en faràs mai més res, però no es pot llençar. Hi ha gent que no ho entén, però com ens podem desprendre així de tants records? Fins i tot d'alguns d'inconvenients, però formen part de nosaltres. Han d'acabar incinerades tantes parts importants de la nostra vida?
ResponElimina