"La presó ha estat històricament vinculada al càstig. A finals del segle XVIII el càstig era sinònim d'arbitrarietat i patiment físic. Amb la desaparició gradual de la tortura fins a l'abolició de la pena de mort en nombrosos països europeus, el concepte de càstig evoluciona en dos sentits: el coercitiu i, un segle després, el normalitzador.
L'establiment d'un sistema penal a Europa és una tasca lenta i força recent. Recordem Montesquieu, Voltaire, Rousseau ... Tots els pensadors de la Il·lustració s'impliquen en aquesta lluita. L'any 1764, Beccaria publica Dei delitti e delle pene, en què deixa clar que l'objectiu del càstig no ha de ser eliminar el crim comès, sinó assegurar que no es torni a repetir. Ja apuntava que l'indicador important és la reincidència. El càstig evoluciona des de la seva concepció original de punició corporal cap a una vocació correctora, especialment en termes socials i morals, coma part d'un procés civilitzador."
Romeva i Rueda, Raül. A l'altra banda del mur, repensar les presons per millorar la societat. Barcelona, 2022. 3a edició. Ara llibres.
Des de la seva experiència com a presoner, Raül Romeva assaja, de forma documentada i rigorosa, sobre les institucions penitenciàries en el nostre país, i en el món, i el camí cap al qual caldria caminar si, de debò volem fer la feina de reinserció per al qual ens diuen que estan pensades.
Catalogació: és de celebrar que, des de la política, hi hagi pensament. També, des de la societat, ens hauríem de preguntar com és que, a canvi de clics, permetem que els medis de comunicació, tant en realitat com en ficció, ens facin viure en un món tergiversat de delinqüents extrems quan, la realitat contradiu aquestes sensacions. Sempre acabo concloent que, en realitat, no em preocupa el què penso, em fa patir el perquè ho penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!