Fa nou anys vaig sortir per la porta de l'empresa on treballava, em faltava poc pel col·lapse i el primer que vaig fer va ser treure'm el rellotge i jurar-me, solemnement, que mai més en faria servir cap. He acomplert la promesa, de fet ni recordo on el tinc, però avui, sortint d'una reunió, quan he pujat al cotxe, en agafar el volant, he fet el gest que havia fet sempre: ajustar-me el rellotge al canell, com si en portés. M'he espantat, com puc haver repetit un ritual oblidat durant nou anys com si no hagués passat ni un instant?
No et pensis, tots tenim rituals oblidats, de tan en tan jo encara obro la cartera com si esperés trobar-hi calers xD
ResponEliminaSuposo que un fumador et podria dir que se sent molt identificat amb les teves paraules. Jo de moment conservo el rellotge, no el culpo de les presses dels altres.
ResponEliminaQuin model tan bonic que portes :-)
ResponEliminaMalauradament vivim envoltats de rellotges......
ResponEliminaAvui fas una mica de trampeta, Clidice, que m'hi he fixat! No et mires el canell però et mires la pantalleta del mòbil...
ResponElimina