El regal de la comunicació

"Ben sovint, el personal mèdic (potser no tant el d'infermeria), ha esta més preocupat per la malaltia que no pas pel malalt com a persona, ja que l'objectiu de la medicina semblava ser el bon funcionament del cos tractat com si fos una màquina pura i simple, com una mena de rellotge. De fet, a nosaltres ens ha arribat, a través de la tradició filosòfica i religiosa, una concepció de la persona humana dividida i, encara, no només això sinó amb una part gairebé amputada. Divisió en cos i ànima o en cos i ment on la preeminència rau del tot en l'ànima o la ment i on el cos és això, matèria o màquina susceptible d'espatllar-se primer i corrompre's més endavant, al final." (p. 29-30)

Aquest fet, conegut com el dualisme cartesià, està en la base de la nostra cultura científica i, honestament, penso que caldria que la ciència s'ho rumiés. Al cap i a la fi la ciència és humana i per als humans, oi? El professor Serrano ens introdueix en les claus de la comunicació humana, curiós imperatiu en un món on, sembla, la comunicació ho domina tot. Però, com vaig llegir l'altre dia no sé pas per on: "dos monòlegs no són un diàleg".

Serrano, Sebastià. El regal de la comunicació. Barcelona, 2008. Ara llibres.

Catalogació: si bé no sóc fan d'en Sebastià Serrano, reconec que em fa una mica de ràbia quan el veig i quan el sento -vaja, que em posa els nervis nerviosos-, he trobat aquest assaig d'allò més útil per comprendre, una mica més, aquesta espècie animal que m'envolta: la humana (mode irònic ON).