Les persones responsables, i intueixo que tu formes part d'aquest grup, saben que els problemes no s'acostumen a arreglar sols i, per tant, quan tornen de les seves merescudes vacances, no tenen les sorpreses que tu dónes a entendre amb el teu dibuix... ;-)
aixó ja ho tinc superat, pero si recordo la tosudessa persistent dels papers sobre la taula del despatx....per a mi que es multiplicàven durant les vacances.
Sí, sembla mentida com el món es desentén de la nostra absència.
ResponEliminaQuins records. Arribar de les vacances encara relaxat i marxar a les 18h del primer dia ja amb els nervis de punta. Vacances, quines vacances?
ResponEliminaLes persones responsables, i intueixo que tu formes part d'aquest grup, saben que els problemes no s'acostumen a arreglar sols i, per tant, quan tornen de les seves merescudes vacances, no tenen les sorpreses que tu dónes a entendre amb el teu dibuix... ;-)
ResponEliminaaixó ja ho tinc superat, pero si recordo la tosudessa persistent dels papers sobre la taula del despatx....per a mi que es multiplicàven durant les vacances.
ResponEliminaJa ho veus Allau, quina desconsideració el món. Psè!
ResponEliminaXeXu, crec que torno a necessitar vacances :(
Papà del nuvi, no és que esperés que s'hagués arreglat res, però, en el fons sempre mantinc l'esperança. Per allò de l'optimisme inveterat, és clar :)
Francesc, els papers sempre han mantingut actituds especialment contràries a l'ordre i a la disminució. Si més no els papers amb els que em faig jo :(