ahir al fb
ei! què tal?
on pares?
doncs ara a chandigarth
aaaah
comorrr?
els siks, aquí a bcn, són bona gent
i la cosa del calés què?
aniràs al Nepal al final?
3?
mode mare ON: et trobes bé? ja menges? t'has aprimat? et fa falta alguna cosa? (deixa'm patir una mica please)
:_(
no m'eztimez
doncs tranquil·litza'm i així podré tranquil·litzar ton pare, els teus avis, la iaia, tes oncles, ton germà, els ...
apa, ja em faràs un toc quan et sembli. Un petó molt fort. Et trobem a faltar (això sense conyes).
ja ho sé
apa un peto!!
però nosaltres estem aquí, sense tu. Un petó
el tema de la màfia prometia, potser en propers capítols es desenvolupa, no?
ResponEliminaestic dubtant entre pensar que el meu fill s'ha ficat dins una novel·la d'en Terry Pratchett o de si aquest autor ara resulta que fa novel·la històrica :O
ResponEliminaNomés puc dir que espero no trobar-me mai en una situació així. M'ha agradat molt la llibertat que sempre m'han donat els meus pares, sense pressionar-me ni estar-me a sobre, però jo he respost a aquesta llibertat mirant de no preocupar-los massa. Ara ja em sembla que ton fill s'està passant una mica...
ResponEliminaEl mal XeXu segurament ve de què aquestes coses es fan i no es diuen a la mare. És clar que el meu fill no m'ha amagat mai res, i a vegades, crec que ho fa per veure fins a quin punt m'escandalitza, en un joc una mica infantil, que prova de ser pervers. Però respecto molt la seva llibertat i la seva tria. En aquest manicomi rodó del qual només en sortirem amb els peus per davant, hi ha persones que els cal forçar els límits, altrament no hauríem sortit mai de la tribu, o ni tan sols hi hauria tribu. Dit això, em posa malalta, però essent coherent amb el meu pensament: em foto. :)
ResponEliminaAprofitant que ja vam sortir de la tribu... ara podríem ser una mica més civilitzats. Però bé, a casa ja sabeu com funcioneu. Només dic que espero que a casa meva no passi.
EliminaAis, no ens queda res més que patir en silenci :) la meva filla encara és massa petita però, quan toqui, també em costarà ser coherent amb les meves idees.
ResponEliminaÉs curiós Loreto que el patiment és el mateix si se'n va a les Quimbambes o a la discoteca al poble del costat. La diferència: a la discoteca és un dia de tant en tant, així és cada dia.
ResponEliminaEm sembla que és difícil ser coherent quan fa tres mesos que tens al teu fill fora... però està genial, queda't amb això :)
ResponEliminaAi Clidi... açò em resultan taaan familiar...
ResponElimina