Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 de setembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 090914. Dia 83

ahir al fb
 
 
ei! què tal?
 
eiiiis!
mb!!
 
on pares?
 
doncs ara a chandigarth
 
aaaah
 
en un pis duns informatics
portava uns dies intercalant la vida de temple sik amb la vida de la mafia india xd
 
comorrr?
 
doncs aixo, xd
q vem estarcom 3 o 4 dies vivint a un temple de barbuts amb turban
i despres vem viure un parell de dies a la mansio de la mafia
 
els siks, aquí a bcn, són bona gent
i la cosa del calés què?
 
aqi tb la majoria xd
 
ah bah no importa
viatjare sense diners de moment
visc millor sense diners q amb pocs diners
 
aniràs al Nepal al final?
 
sisi
el dia 10 arriba un amic a delhi i despres ja tirem cap alla
 
3?
 
sisi
 
mode mare ON: et trobes bé? ja menges? t'has aprimat? et fa falta alguna cosa? (deixa'm patir una mica please)
 
adewwwwwwww
 
:_(
no m'eztimez
 
q vols q et respongui xd
 
doncs tranquil·litza'm i així podré tranquil·litzar ton pare, els teus avis, la iaia, tes oncles, ton germà, els  ...
 
tranquilitzals tranquilitzals
 
apa, ja em faràs un toc quan et sembli. Un petó molt fort. Et trobem a faltar (això sense conyes).
 
porto ja 3 mesos a fora i estic genial, si em passes res ja us ho diria
 
ja ho sé
 
apa un peto!!
 
però nosaltres estem aquí, sense tu. Un petó

9 comentaris:

  1. el tema de la màfia prometia, potser en propers capítols es desenvolupa, no?

    ResponElimina
  2. estic dubtant entre pensar que el meu fill s'ha ficat dins una novel·la d'en Terry Pratchett o de si aquest autor ara resulta que fa novel·la històrica :O

    ResponElimina
  3. Només puc dir que espero no trobar-me mai en una situació així. M'ha agradat molt la llibertat que sempre m'han donat els meus pares, sense pressionar-me ni estar-me a sobre, però jo he respost a aquesta llibertat mirant de no preocupar-los massa. Ara ja em sembla que ton fill s'està passant una mica...

    ResponElimina
  4. El mal XeXu segurament ve de què aquestes coses es fan i no es diuen a la mare. És clar que el meu fill no m'ha amagat mai res, i a vegades, crec que ho fa per veure fins a quin punt m'escandalitza, en un joc una mica infantil, que prova de ser pervers. Però respecto molt la seva llibertat i la seva tria. En aquest manicomi rodó del qual només en sortirem amb els peus per davant, hi ha persones que els cal forçar els límits, altrament no hauríem sortit mai de la tribu, o ni tan sols hi hauria tribu. Dit això, em posa malalta, però essent coherent amb el meu pensament: em foto. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitant que ja vam sortir de la tribu... ara podríem ser una mica més civilitzats. Però bé, a casa ja sabeu com funcioneu. Només dic que espero que a casa meva no passi.

      Elimina
  5. Ais, no ens queda res més que patir en silenci :) la meva filla encara és massa petita però, quan toqui, també em costarà ser coherent amb les meves idees.

    ResponElimina
  6. És curiós Loreto que el patiment és el mateix si se'n va a les Quimbambes o a la discoteca al poble del costat. La diferència: a la discoteca és un dia de tant en tant, així és cada dia.

    ResponElimina
  7. Em sembla que és difícil ser coherent quan fa tres mesos que tens al teu fill fora... però està genial, queda't amb això :)

    ResponElimina
  8. Ai Clidi... açò em resultan taaan familiar...

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!