Compto els dies des del zero i me n'adono que només (només?) han passat vint-i-quatre dies de la seva marxa. Comprovar empíricament que la durada del temps és una apreciació subjectiva, per molts rellotges i calendaris que hi hagi, em sembla fascinant. Només fa vint-i-quatre dies i, en aquest període, he viscut tantes coses, gairebé totes d'aquestes catalanes que fem ara algunes, que em pensava que n'havien passat moltíssims més.
- on sou? és bonic? és com a les pel·lícules?
- a garberville, i sí, és com a les pel·lícules.
Entre el primer i aquest missatge, alguna frase més tipus: aquí tot bé, i vosaltres? com està tot?
Els incendis els queden al sud, per tant, calma per aquí. No especifiquen gens cap on tiraran, però això no és nou, pel que la calma per aquesta banda també la tenim assajada.
Llegeixo a la Viqui que Garberville és una petita població de prop de 1.000 habitants del comtat de Humboldt, a 320 quilòmetres de San Francisco. Ah, sí! i que és un poble on hi ha moltes plantacions de coses que es fumen i no són Ducados.
Per un cop, el temps no et passa distorsionat per la teva canalla. Està sent l'octubre més llarg de la història...
ResponEliminaL'octubre més llarg de la història, quina bona frase, XeXu! Ho vivim ben bé així.
EliminaCom a les pel·lícules és una frase que s'adiu molt a molts llocs dels Estats Units. He, he, he... deu ser que és on s'han fet taaaaaaantes pelis,
Com a mínim no està en un país amb guerra, de moment.
ResponElimina