Dreta i esquerra. Raons i significats d'una distinció política de Norberto Bobbio

 

"... una expressió típica de l'invasor periodisme dels bons o els mals costums, les nostres dues impertinents paraules continuen emprant-se seriosament a propòsit d'homes polítics, de partits, de moviments, de posicionaments, de diaris, de programes polítics, de resolucions legislatives. És veritat o no, que la primera pregunta que ens fem quan intercanviem una opinió sobre un polític és si aquest és de dretes o d'esquerres? És una pregunta sense sentit? És clar que entre les respostes possibles hi cap que el personatge no sigui ni de dretes ni d'esquerres. Però com no adonar-se que la resposta "ni sí ni no" només és possible si "esquerra" i "dreta" tenen un sentit, i qui pregunta i qui respon sap, ni que sigui vagament, quin és? Com pots dir que un objecte no és ni blanc ni negre si no tens una mínima idea de la diferència entre els dos colors? Com pots dir que una mesura del govern no és ni de dretes ni d'esquerres si no tens una mínima idea del significat d'aquestes dues paraules o bé creus que el tenien en un altre temps, però ara l'han perdut? Com pots dir que les dues paraules han perdut el seu sentit perquè un partit que era de dretes ara fa una política d'esquerres; si no continues creient que les dues paraules tenen encara un significat? [...] Marcel Gauchet a Storia di una dicotomia: "Independentment del que passarà, dreta i esquerra tenen ja una vida autònoma respecte a la matriu dins de la qual varen desenvolupar-se en un origen. Han conquerit el planeta. S'han convertit en categories universals de la política. Són part de les nacions de base que determinen generalment el funcionament de les societats contemporànies"."

Bobbio, Norberto. Dreta i esquerra. Raons i significats d'una distinció política. Barcelona, 1995. Editorial Afers.

Catalogació: Bobbio, de qui en deien "socialista liberal", al 1995 publicà aquesta nova edició revisada i ampliada d'una obra que prova de posar "ordre" en un debat que s'ha allargat fins els nostres dies de trumpisme i xarxes socials. Són la dreta i l'esquerra divisions coherents amb la realitat? Si llegim l'opinió pública, i publicada a xarxes, trobarem molts missatges de l'estil "ara ni dretes ni esquerres, ara país" rere problemes tant dispars com la pandèmia de la COVID19, la independència de Catalunya, la monarquia, l'economia, l'escola ... com si hi hagués un bé superior que depassés qualsevol qualificació. Per a algunes, aquesta idea és el símbol màxim de l'expressió de la dreta, la populista, la que guanya adeptes per mitjans com els missatges directes, palatals, al fetge i a l'estómac en moments de greus crisis. Per això, llegir un assaig, curt i ben passador, fins i tot si és del 1995, ens pot ser d'allò més útil. O potser perquè és del 1995 podem veure com, en 25 anys, hem evolucionat més aviat poquet en pensament polític.