De l'última tornada ha passat gairebé un mes, pel que considero que cal recomençar el compte. Aquesta vegada ha sortit de la Porta de Barcelona en autoestop, amb dues persones més, camí de Cadis o Gibraltar, tot depèn una mica, per veure si troben un vaixell on enrolar-se. La primera idea és anar fins a Canàries i d'allí trobar un catamarà que vagi cap a Mèxic o qualsevol lloc d'Amèrica, així, a l'engròs. També cal veure si hi ha sort i el troben en el temps que toca que, pel que diuen els que hi entenen en coses d'aquestes marineres -i jo me'ls he de creure perquè sóc de secà-, d'aquí a un parell de mesos (?) ja no podrà ser per la cosa del temps o de ves a saber què. Jo, que sóc de les que es maregen com una sopa a la golondrina del port, no vull ni pensar en tot un oceà ple d'onades gegants, pops gegants assassins, krakens, pirates i triangles de les Bermudes, pel que m'estaré molt quieteta esperant notícies.
- Diga'ns coses eh!
- Sí, no hi pateixis, us diré coses.
Deu jugar sempre al 'más difícil todavía!'.
ResponElimina