"Als ulls d'un nouvingut, Arrakis sol fer l'efecte d'un paratge hostil. Un estranger pot pensar que res no podria viure o créixer aquí, que aquest planeta és un autèntic erm que mai no havia estat fèrtil i que mai no ho seria.
Per a en Pardot Kynes, el planeta era només una expressió d'energia, una màquina impulsada pel seu sol. Només calia reorganitzar-lo per adequar-lo a les necessitats humanes. i la seva ment va dirigir-se directament a la població nòmada del planeta, el frémens. Quin repte! Quin instrument que podrien ser! Els frémens eren ua força ecològica i geològica amb un potencial gairebé il·limitat."
Herbert, Frank. Dune, Muad'Dib, El Profeta. Girona, 2021. Raig Verd i Mai més. Traducció de Mauel de Seabra.
Em vaig immergir en la ciència ficció a l'adolescència, com pertoca, però aleshores Dune el vaig mirar de reüll, jo era d'Asimov, la ciència i la versemblança. Dune té, per a mi, el defecte del messianisme, com Matrix. Els herois màgics i redemptors em fan molta mandra, però bé, no cal dir que literàriament acompleix totes les expectatives i que no és pas gens sobrer llegir-lo. Curiosament, ara, amb el canvi climàtic i la crisi energètica, resulta més moderna que abans. Continuo sentint-me incòmoda amb la cosa màgica, però ja no tant. Al cap i a la fi també he llegit Harry Potter, no?
Catalogació: em fa feliç haver comprat aquests tres llibres en un a l'avançada i tenir un dels 1.900 primers exemplars d'aquesta traducció.
Jo també tinc un d'aquests 1900 exemplars, som exclusius! Però encara no li he posat data, la llista per llegir és llarga i aquest totxo requerirà trobar-li l'encaix. Vaig veure una ressenya que en criticava el paper de la dona, entre d'altres coses. Potser en aquest aspecte no és de tanta actualitat com en d'altres.
ResponEliminaM'ho imaginava :) No et serà gens difícil de llegir, és gruixut però és "literatura fàcil" i molt amè, per ben traduït. Qui critica el paper de les dones en aquesta obra està molt fora de lloc. Quan llegeixes cal contextualitzar, en temps, lloc, classe ... Si ens posem així, diria que l'Odissea no deixa gaire bé les dones, per exemple. És absurd. Gaudeix de l'obra, no ocupa gaire temps i, després, si necessites ideologia política, no et cal buscar-la a Dune, ni a les novel·les de Marcial Lafuente Estefania. Que tenim un nivell no? <3
Elimina