Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 1 de maig del 2022

Els "mata-elquesigui"

 Escriu Yanis Varoufakis, en el seu llibre "Comportarse como adultos": 

"El lado negativo de estos fichajes era que dentro de Syriza ty del círculo íntimo de alexis, aquellos que estaban deseando segar la hierba bajo mis pies tendrían munición suficiente para atacarnos, con la acusación de que todo mi trabajo estaba orientado a preparar nuestra rendición.

- Vamos a tener problemas dentro del partido, Yanis -me advirtió Alexis en cierta ocasión-. ¿De verdad necesitas a gente como Elena y Natasha? Están muy tocada por su relación con los rescates. Nuestra gente se ha quedado helada.

- Alexi -respondí-, ¿eres consciente de lo savaje que va a ser el enfrentamiento con la troika? Esa gente no tiene piedad. Necesito tener en mi equipo a personas que sepan bien quienes son sus oponentes, que conozcan sus trucos y artimañas, y a quines reconozcan como rivales de su mismo nivel.

Pero también le expliqué que había algo más: confiaba en elena y en Natasha porque, a diferencia de nuestra gente, tenían un cargo de conciencia. Habían vivido la indignidad de las decisiones de la troika en sus propias carnes; se habían endurecido mucho, y por esa razón estaba convencido de que eran mucho menos susceptibles de rendirse ante nuestros oponentes que algunos de nuestros militantes mata-troikas, que justo acaban de salir del parvulario."

He pensat en com la gestió d'allò públic, arreu i multinivell, és idèntica. En com hi ha gent que, no havent hagut d'emprendre mai cap responsabilitat, viu en el seu món perfecte de bons i dolents. En com l'equilibri entre allò que creus i allò que realment pots fer et pot acabar desesperant davant dels "mata-elquesigui" de torn. Veure com proves de mantenir la coherència i, alhora, ésser eficaç, davant dels que, sabent que mai s'incorporaran a la presa de decisions, se la passen pontificant sense seure a prendre cap compromís.

Fa molts anys que vaig aprendre que les idees es confronten en taules de negociació i que, l'única manera d'avançar és que tothom hi perdi, perquè voldrà dir que tothom hi haurà guanyat. Però aquest concepte, per a algunes mentalitats, que prefereixen continuar damunt del seu pedestal dient-nos als altres allò què cal fer, els és totalment aliè.

No justifico, sobretot perquè vaig preferir perdre en allò personal a canvi de ser efectiva en allò públic, i aquesta va ser la meva tria, però constato que aquesta és una situació universal, humana, i que cal tenir assumida des del minut zero, perquè no té solució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!