Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 de gener del 2023

El monstre de Santa Helena d'Albert Sánchez Piñol

 


"Què s'esdevindria si reníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Crec, Diari Meu, que tot va començar perquè un dia em vaig formular aquesta pregunta, d'altra banda tan frívola i banal.

El Poder: mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que és, un geni del Mal. I la llàntia que van dissenyar per tancar-lo i retenir-lo es diu Santa Helena."

Sánchez Piñol, Albert. El monstre de Santa Helena. Barcelona, 2022. La campana

A La pell freda, hi teníem una illa, uns monstres i dos personatges que es contraposaven, que escenificaven la lluita entre el Bé i el Mal. A la fi, són els monstres els que resten aliens a aquesta lluita merament humana. Aquí tornem a tenir l'illa i l'encarnació del Mal, del Poder, del Mal i el Poder que sotmeten la Cultura, que violen l'Amor i el monstre, que sorgint de la faula aterra enmig de la batalla entre aquests personatges. Un detall que m'ha agradat: les rates, que posen un fons de paroxisme, d'incomoditat continuada.

Catalogació: no em puc treure la sensació de què l'autor ha escrit aquest llibre "perquè pot", com un producte adequat al temps modern, o potser sóc jo que m'he tornat massa exigent i em comença a molestar que les coses m'entrin massa fàcils. Ves a saber.

2 comentaris:

  1. L'autor es plagia a ell mateix. Segueix l'estela de "La pell freda", "Pandora al Congo" i "Fungus", mateix patró, diferent monstre evident, mateix monstre real. El poder, el mal, l'home. Que li deu agradar explorar això? Sí. Però a nosaltres també ens agrada llegir altres coses. Amb tot, a mi em va agradar perquè m'encanta el seu estil de narrar, però fins i tot en això sembla que abusi del seu propi estil, que s'imiti a ell mateix. Ara al 2023 ens ve nou llibre d'ell, aparentment d'una altra temàtica. El llegiré, és clar. Però ningú té un crèdit infinit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim al 100%. Em va passar una mica igual amb en Quim Monzó i, ja sempre més m'ha costat de llegir-lo. :_(

      Elimina

ràpid, que el món s'acaba!