Va ser en aquell temps, quan em dedicava a escriure -no a publicar-, que vaig viure terroritzada. Imaginar un personatge no és crear una persona però, en el moment definitiu que el trasllades al paper, veus com pren forma, com el baf es torna consistent, ple d'arestes i racons que desconeixies. Veus com l'ectoplasma sorgit de tots els forats del teu cos se solidifica, se li formen les parts del cos i, com un monstre de Frankenstein de pel·lícula de sèrie B, es contempla a si mateix, pren consciència de la seva existència i, finalment, et mira fixament, malèvola i, fent un salt cap a tu, et devora.
Deixar d'escriure és, sempre, una opció. Seguir llegint n'és una altra. El monstre ja ve tip de menjar-se a l'autor -a voltes el veus fent un rotet mal dissimulat-, i tu sempre pots tancar el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!