Anar tirant

 

Els conflictes

 

Una societat de Virginia Woolf

 

"Vet aquí com va anar. Érem sis o set fent la sobretaula del te. Unes miraven, a l'altra banda del carrer, l'aparador de cal barreter, on la llum encara resplendia radiant a les plomes escarlata i a les sabatilles daurades. Les altres es dedicaven, amb indolència, a construir petites torres de terrossos de sucre a la vora de la safata del te."

Woolf, Virginia. Una societat. Barcelona, 2023. Cal Carré.

Catalogació: m'agrada Virginia Woolf, més perquè sé que m'ha d'agradar, encara que la seva veu, interessant i important, només és la veu d'un moment i d'una classe social i, en ella, només hi trobo una o dues peces del trencaclosques que és una societat. Per això, probablement, cada vegada l'aprecio menys. Tanmateix no pararé de llegir-ne tot el que en trobi.

Els temps

 

Anar tirant

 

Tant li fot CXLIV

Últimament tendeixo a creure que això meu pot ben ser catalogat de comunisme tranquil. Havent llegit tanta història tinc poca tirada a l'èpica i a la teatralitat dels que es tenen per més importants del que són. 

Poder distingir allò que m'agradaria d'allò que existeix, allò que és possible, allò pel qual puc, i vull, lluitar i allò que, honestament puc fer més o menys bé.

Vaja, que a mi doneu-me muntanyes, un pa de figues i un glop d'aigua que ja faig el fet.

Tant li fot CXLIII

Mapa de Cresques a Google

M'agraden els mapes, reals o imaginaris, exactes o aproximats. Abans de moure'm m'agrada estudiar el camí i el destí dibuixat en unes línies sobre paper.

Perquè sóc utòpica em cal ser pragmàtica.

Tant li fot CXLII

No necessito creure'm superior per deixar de sentir-me inferior.

Avui, Diada Nacional, és d'aquells dies que porto regular. En aquest nostre país ser independentista i no ser nacionalista és portar, sempre, una pedra a la sabata. Però també està bé sentir-se incòmoda, sempre. Per si de cas. Bona Diada.

El capital en la era del Antropoceno de Kohei Saito

 

"¿Estás tomando alguna medida contra el calentamiento global? ¿Has comprado bolsas ecológicas para reducir el uso de las de plástico? ¿Llevas siempre una cantimplora para evitar comprar bebidas en envases PET? ¿Has cambiado tu viejo coche por uno híbrido?

Te lo diré claramente: solo con esa clase de conductas bienintencionadas no llegarás a nada; es más, podrían ser hasta contraproducentes.

¿Por qué? Porque creyèndonos que estamos adoptando medidas contra el cambio climático, no daremos el paso definitiva para actuar con mucha más audacia, que es lo que realmente se necesita. A través de ciertas "conductas de consumo", que funcionan como "indulgencias", que nos ahorran los remordimientos de conciencia y nos permiten vivir tranquilos dando la espalda a los problemas reales, caemos fácilmente en la trampa del ecoblanqueo (greenwashing) que practican los dueños del capital."

Kohei Saito. El capital en la era del Antropoceno. Barcelona, 2022. Ed. Sinequanon.

Parlem de Karl Marx? Parlem-ne seriosament? I com Karl Marx pot ser la solució al problema del canvi climàtic? Però, quin Karl Marx? El d'El capital? El que va servir d'excusa per allò que va passar a l'altra banda del teló d'acer? O parlem d'un Karl Marx madur, més llegit, més despert, més conscient. 

Catalogació: un filòsof japonès ens explica el comunisme marxista, que no el leninista. I això sempre resulta interessant, més si ha estat una economista qui me l'ha recomanat.

Oylem Goylem. Il mondo è scemo" de Moni Ovadia

 

"Sono Simcha Rabinowicz, venditore d'ombre.

A chi vendo le mie ombre?

A gente che la persa.

Un'omra si perde per troppa luce, per troppa oscurità ...

Per troppo vizio o troppa virtú.

Va da sé che la maggior parte dei miei clienti appartiene alla categoria dei viziosi: per questo sono piú interesanti.·

Ovadia, Moni. Oylem Goylem. Il mondo è scemo. Torino, 2005. Giulio Einaudi editore

Il mondo è scemo, el món és estúpid. No havia llegit encara res en italià, sempre hem tingut bones traduccions per aquí, però aquesta peça, vídeo de l'espectacle teatral i musical, amb la seva transcripció en llibre m'hi ha obligat. Entre una cosa i l'altra gairebé no m'ha calgut diccionari, excepte els trossos en Ídix, o yiddish, de les cançons que aquí si que no n'he caçat ninguna, però ves què hi farem! 

El particular sentit de l'humor d'un poble que ha viscut la Diàspora, la Shoà (Holocaust), el racisme i la consciència constant de la diferència, és una mica el fil conductor d'aquest espectacle amable i una mica tòpic per la posta en escena, -és allò que tenim tots a l'imaginari de jueus al gueto-, que et commou i t'instal·la en la tristesa, perquè la roda sempre gira.

Catalogació: interessant, pel personatge de Moni Ovadia, un referent cultural italià de primer ordre del que en diu la Viquipèdia:

"S'identifica com a jueu i agnòstic. La seva primera visita a Israel va tenir lloc l'any 1966. El seu tocat característic no és una kipá . La seva distintiva gorra de llana té semblances estretes amb les que porten els marroquins, una semblança que sovint ha fet que els àrabs al carrer el saludin com un d'ells. Té, diu, una mica del factor de comoditat de la manta d'en Linus . El 2013, va trencar amb la Comunitat Jueva de Milà, a la qual es va unir per respecte als seus pares, després de queixar-se que s'havia convertit en una oficina de propaganda per a Israel, i en protesta pel que ell va anomenar intents d'"israelianitzar" el judaisme. Ovadia és molt crític amb Israel i amb els dobles estàndards utilitzats pels Estats Units per sancionar les violacions dels drets humans en altres llocs, però mai contra Israel."

I sí, com bé diu el títol: Il mondo è scemo, el món és estúpid.