News?

 

Anar tirant

 

Els conflictes

 

Una societat de Virginia Woolf

 

"Vet aquí com va anar. Érem sis o set fent la sobretaula del te. Unes miraven, a l'altra banda del carrer, l'aparador de cal barreter, on la llum encara resplendia radiant a les plomes escarlata i a les sabatilles daurades. Les altres es dedicaven, amb indolència, a construir petites torres de terrossos de sucre a la vora de la safata del te."

Woolf, Virginia. Una societat. Barcelona, 2023. Cal Carré.

Catalogació: m'agrada Virginia Woolf, més perquè sé que m'ha d'agradar, encara que la seva veu, interessant i important, només és la veu d'un moment i d'una classe social i, en ella, només hi trobo una o dues peces del trencaclosques que és una societat. Per això, probablement, cada vegada l'aprecio menys. Tanmateix no pararé de llegir-ne tot el que en trobi.

Els temps

 

Anar tirant

 

Tant li fot CXLIV

Últimament tendeixo a creure que això meu pot ben ser catalogat de comunisme tranquil. Havent llegit tanta història tinc poca tirada a l'èpica i a la teatralitat dels que es tenen per més importants del que són. 

Poder distingir allò que m'agradaria d'allò que existeix, allò que és possible, allò pel qual puc, i vull, lluitar i allò que, honestament puc fer més o menys bé.

Vaja, que a mi doneu-me muntanyes, un pa de figues i un glop d'aigua que ja faig el fet.

Tant li fot CXLIII

Mapa de Cresques a Google

M'agraden els mapes, reals o imaginaris, exactes o aproximats. Abans de moure'm m'agrada estudiar el camí i el destí dibuixat en unes línies sobre paper.

Perquè sóc utòpica em cal ser pragmàtica.

Tant li fot CXLII

No necessito creure'm superior per deixar de sentir-me inferior.

Avui, Diada Nacional, és d'aquells dies que porto regular. En aquest nostre país ser independentista i no ser nacionalista és portar, sempre, una pedra a la sabata. Però també està bé sentir-se incòmoda, sempre. Per si de cas. Bona Diada.

El capital en la era del Antropoceno de Kohei Saito

 

"¿Estás tomando alguna medida contra el calentamiento global? ¿Has comprado bolsas ecológicas para reducir el uso de las de plástico? ¿Llevas siempre una cantimplora para evitar comprar bebidas en envases PET? ¿Has cambiado tu viejo coche por uno híbrido?

Te lo diré claramente: solo con esa clase de conductas bienintencionadas no llegarás a nada; es más, podrían ser hasta contraproducentes.

¿Por qué? Porque creyèndonos que estamos adoptando medidas contra el cambio climático, no daremos el paso definitiva para actuar con mucha más audacia, que es lo que realmente se necesita. A través de ciertas "conductas de consumo", que funcionan como "indulgencias", que nos ahorran los remordimientos de conciencia y nos permiten vivir tranquilos dando la espalda a los problemas reales, caemos fácilmente en la trampa del ecoblanqueo (greenwashing) que practican los dueños del capital."

Kohei Saito. El capital en la era del Antropoceno. Barcelona, 2022. Ed. Sinequanon.

Parlem de Karl Marx? Parlem-ne seriosament? I com Karl Marx pot ser la solució al problema del canvi climàtic? Però, quin Karl Marx? El d'El capital? El que va servir d'excusa per allò que va passar a l'altra banda del teló d'acer? O parlem d'un Karl Marx madur, més llegit, més despert, més conscient. 

Catalogació: un filòsof japonès ens explica el comunisme marxista, que no el leninista. I això sempre resulta interessant, més si ha estat una economista qui me l'ha recomanat.