Clidi, açò s'avisa. Quin desastre que sóc, i perquè he passat per Ca l'Allau i n'he estat tafanejant que si no... Quins dibuixos més xulos, m'agraden. Un petó de vinyeta. :)
Vicicle hola! benvingut a la nova casa. És més tranquil·la i hi ha un racó amb hamaques i granissat de llima. Ves fent.
XeXu malauradament les orelles de koala no t'amaguen les veus del cor, encara que, afortunadament, les de la boca si :)
Galderich cada dia veig més llops i més oportunitats d'esdevenir-ne. Mantenir-se allunyada de la canilla i no ser devorada és una tasca difícil, laboriosa i esgotadora. Perseverarem, però.
Clidi, açò s'avisa. Quin desastre que sóc, i perquè he passat per Ca l'Allau i n'he estat tafanejant que si no... Quins dibuixos més xulos, m'agraden. Un petó de vinyeta. :)
ResponEliminaCaram tu, capaç de desanimar a qualsevol, eh... vam quedar que les orelles eren per no sentir el que s'ha de sentir pel món, oi?
ResponEliminaEl que és important és no convertir-nos en llops nosaltres mateixos...
ResponEliminaVicicle hola! benvingut a la nova casa. És més tranquil·la i hi ha un racó amb hamaques i granissat de llima. Ves fent.
ResponEliminaXeXu malauradament les orelles de koala no t'amaguen les veus del cor, encara que, afortunadament, les de la boca si :)
Galderich cada dia veig més llops i més oportunitats d'esdevenir-ne. Mantenir-se allunyada de la canilla i no ser devorada és una tasca difícil, laboriosa i esgotadora. Perseverarem, però.