A Tàrrega, després de la guerra, hi havia el Sandàlio que venia xufles, tramussos i altres llaminadures per la canalla. El Sandàlio també era bomber, aka propietari d'una bomba d'aigua amb tracció animal, o sigui en un carretó tibat pel susdit. Quan es calava foc i l'avisaven en Sandàlio podia arribar a perdre els estreps de l'emoció i, considerant el sistema pedestre -mai més ben dit- de transport, solia arribar a misses dites, o a focs apagats. És per això que quan algú li deia:
- Vés Sandàlio que a cal "tal" -o "qual"- hi ha foc!
Ell responia tot arreglant l'equipatge:
- Foteu-li llenya que no hi arribo a temps! Foteu-li llenya!
No sé pas si en va arribar a apagar mai cap.
Intueixo que el Sandàlio avui en dia tindria feina assegurada en el món de la política...
ResponEliminaPotser no, però de voluntat no li'n faltava, almenys és un personatge digne de record.
ResponEliminaAi, pobre Sandàlio!
ResponElimina