Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 31 de desembre del 2014

L'analfabeta

d'aquí
Com es torna algú escriptor?

D'entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s'escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan els manuscrits s'amunteguen als calaixos i els deixes oblidats per escriure'n altres.
Emigrar a un país estranger del qual no en coneixes l'idioma, i en el qual t'has de passar el dia treballant per sobreviure, et pot convertir en una analfabeta. Només l'esforç, la constància, i la idea que sense llengua per comunicar-te desapareixes com a ésser humà, farà que passi de l'analfabetisme en francès a ser escriptora en francès.

Kristof, Agota. L'analfabeta. Barcelona, 2005. dgt. Laertes.

Catalogació: literatura despullada i efectiva. Reconec que li tinc flaca.

I bona entrada al 2015!

dimarts, 30 de desembre del 2014

Vestit per morir

Ha! per fi el tinc!

i per estrenar-lo un bon assassinat! No m'imaginava pas que m'hi acostumaria amb tanta facilitat i em fa pensar en com m'he resistit. Però, la veritat, pensar que tots els llibres que em llegeixo, i que només llegiré una vegada, i amb els quals no hi tinc cap vinculació, i que ja no ocuparan espai a les prestatgeries de casa, em sembla tot un descans.

De moment, per fer boca, una mica de commisario Brunetti.

Leon, Donna. Vestit per morir. Barcelona, 2013. dgt. Edicions 62.

Catalogació: una de lladres i serenos, sempre va bé per desentumir les neurones.

dilluns, 29 de desembre del 2014

Tant li fot XLII

La pitjor part de tenir fills és veure'ls adults i saber que l'únic que pots fer per ajudar-los és romandre a l'espera.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Tant li fot XLI

Hi ha dues menes de polítics: els pocavergonyes i els que els costa creure que tothom sigui pocavergonya. Si no n'aconseguim més dels segons, difícilment ens en sortirem com a societat. Mode Diògenes amb el llum d'oli encès a ple dia cercant un home.

divendres, 26 de desembre del 2014

Calaix de sastre

En tinc tres que no veig la necessitat de fer-ne un apunt a l'ús. No pas perquè algun no se'l mereixi, sinó perquè som al dia que som, i em vaig prometre que faria la llista dels llibres llegits durant l'any. Sempre tinc la sensació de no tenir temps per llegir, però a la "Pila del 2014", i malgrat no haver tingut gaire estones, ja n'hi ha 57, i ves que no n'afegeixi algun abans d'acabar l'any. Per tant, estic raonablement satisfeta del nombre, de la qualitat? Bé, majoritàriament sí, tot i que la meva mania de llegir tot el que em cau a les mans indiscriminadament, a vegades, fa que preferiria dir que no he llegit algun llibre. I és que, malgrat el que puguin pensar alguns, hi ha llibres perfectament prescindibles.

En aquest calaix de sastre hi he de posar La otra sombra de la Tierra de Robert Silverberg. Un llibre d'aquells de ciència ficció que quan es va publicar, el 1981, llegia amb fruïció i que ha aguantat fatal el pas del temps. Però voltava per casa i l'havia de llegir. Sí, ja ho sé, un criteri força peregrí, però un criteri al cap i a la fi.

Pel mateix criteri també m'he llegit Èric i l'Exèrcit del Fènix d'Èric Bertran. L'experiència del xicot amb l'Audiència Nacional és força inversemblant, si no fos que va passar de veres. I em passa una mica com amb l'anterior, en el sentit que l'actualitat, en aquest cas, ha superat a bastament el relat. Bé, el tenien els meus fills al seu estudi i ara ja està llegit.

I, finalment, he rellegit Antígona. Quantes vegades hauré llegit aquest llibre? Quantes vegades hauré llegit la Medea, per exemple? Ni les recordo, però, de ben segur que mínim un cop l'any. I és que la desventura de la filla d'Èdip, la seva rebel·lió contra allò que estableix Creont, el seu afany per fer allò que cal fer, malgrat que la porti a la mort, em sembla una obra que pertany al temps, més enllà d'edats i modes.

Me'n torno a llegir, que avui és el dia perfecte!

dilluns, 1 de desembre del 2014

Paranys

d'aquí
Un nou paquet a la bústia, una nova delicadesa d'en Toni Cucarella. Sempre em fa feliç aquest paquet, perquè vol dir que en Toni "cavalca de nou", i, ja se sap, que un autor del qual te n'enduries un llibre a una illa deserta, torni a publicar, sempre és una alegria. I més, tenint en compte les dificultats que tenen els nostres autors avui dia.

En qualsevol cas, aquesta selecció de contes, i una introducció de Maria Josep Juan i Josep V. Martínez, que ens passeja per la bibliografia de l'autor, amén de la seva bondat literària, per a mi, conté un regal superb:


I, així, ja tinc els meus quinze minuts de glòria!

Cucarella, Toni. Paranys. Alzira, 2014. Bromera

Catalogació: el llenguatge que ens regala l'autor és com una droga, no se'n té mai prou.


dissabte, 29 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 291114. Dia 164

3:40 a.m.

- Desperta't! ton fill és baix!

música de violins

"-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.  
I la mare també.
I el fill digué:
- Mare, que no n'hi ha per tant i, a més, d'aquí un mes torno a marxar."

s'acaba la música de violins amb un so esquerdat, la imatge es congela. La mare, amb les celles corrugades mira a càmera i diu:

-No, si jo el mato!

Només per un mes, però ja es a casa! Ara a fer pastissos, coques, plates de pasta, amanides, estofats i el que convingui, que ha vingut pell i ossos. L'Elaine, la noia que l'acompanya, taiwanesa, no sé valorar si és pell i ossos. La cosa morfològica oriental la domino poc. Però que mengi també!

dimarts, 25 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 251114. Dia 160

del fb anit

ei mare
potser us arriba una carta dalemanya demanan 40 euros xddddd no li feu massa cas
i per cert
si teniu una fotocopia del meu passaport i me la podeuenviar genial
mare???
Has perdut el passaport? ???!
no exactament
????
el portava lalbert iens hem separat per fer autostop xd
i ell esta per franca ja i jo estic a alemanya encara
i el dni mel van robar a india aixi q ara no tinc identificacio
potser no passa res o potser es posen pesats a la frontera amb franca no se
Doncs troba'l perquè no en tenim cap còpia
no tens cap fotocopia del dni ni del passaport per casa no?
trobarlo impossible fins q arribi a barna, pero dont worry, sino lalbert menviara una fotocopia quan pilli internet
No
vale vale ok
Si et detenen què?
jajajajaja
Ves a una ambaixada
q va q va
vinc destar amb la policia per anar al tren sense bitllet
I els 40 euros?
aqsts alemanys son molt raros i caps quadrats xd
pero no els pagare
Tu mateix, recorda que ja no ets a l'Índia
bah
Quan penses que arribaràs?
depen, pq avui ens han putejat molt i ens han deixat al centre duna ciutat en comptes de a la autopista
i ara estic a koln, pero tb al centre
Fa mal temps?
dema probarem de caminar fins lautopista i si tornem a agafar embranzida en dos o tres dies sere aqi
es un hivern tranqil pel q es veu
pirooo
apa dwww
Dw cuida't

dilluns, 24 de novembre del 2014

Psicopolítica

Big Deal

El Big Data no solo aparece en la forma de Big Brother, sino también de Big Deal. El Big Data es un gran negocio. Los datos personales se capitalizan y comercializan por completo. Hoy se trata a los hombres y se comercia con ellos como paquetes de datos susceptibles de ser explotados económicamente. Ellos mismos devienen mercancía. El Big Brother y el Big Deal se alían. El Estado vigilante y el mercado se fusionan.

La empresa de datos Acxiom comercia con datos personales de aproximadamente 300 millones de ciudadanos estadounidenses, esto es, de prácticamente todos. Acxiom sabe más de los ciudadanos estadounidenses que el FBI. En esta empresa, los individuos son agrupados en 70 categorías. Se ofertan en el catálogo como mercancías. Aquellos con un valor económico escaso se les denomina waste, es decir, "basura". Los consumidores con un valor de mercado superior se encuentran en el grupo Shooting star. Son dinámicos, de 36 a 45 años, se levantan temprano para hacer footing, no tienen hijos, están casados, les gusta viajar y la serie de televisión Seinfeld.

El Big Data da lugar a una sociedad de clases digital. Los individuos que son clasificados en la categoría "basura" pertenecen a la clase más baja. A aquellos con una puntuación baja se les niega el crédito.

Llegint-lo recordo converses amb gent del món bancari on, a la meva pregunta: com és que el banc tal o qual, no et cobra comissions i tot és tan superperfecte que semblen una ONG? Resposta: comercien amb les teves dades. Els bancs "normals" han de pagar per les bases de dades, aquests les venen i en fan negoci, perquè els seus impositors renuncien a la seva privacitat a canvi de la condonació de comissions i altres. I si són holandesos ... més. I és que els holandesos, entre bancs i diamants ...

En su curso sobre Spinoza de 1980, Deleuze observa lo siguiente: "Literalmente, yo diría que se hacen los idiotas. Hacerse el idiota siempre ha sido una función de la filosofía". Es una función de la filosofía representar el papel de idiota. Desde un comienzo, la filosofía está muy unida al idiotismo. Todo filósofo que genera un nuevo idioma, una nueva lengua, un nuevo pensamiento, habrá sido necesariamente un idiota. Solo el idiota tiene acceso a lo totalmente otro. El idiotismo descubre al pensamiento un campo imanente de acontecimientos y singularidades que escapa a toda subjetivización y psicologización.

Byung-Chul Han. Psicopolítica. Barcelona, 2014. Herder

Catalogació: n'espero el següent gairebé amb la mateixa ansietat que espero el següent Camilleri. I que no se m'ofengui cap dels dos.

diumenge, 23 de novembre del 2014

dijous, 20 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 201114. Dia 155

fb
 
Ja stem a estocolm! A casa dun noi q hem conegut a lavio, tot genial!
 
Què bé! Em fa feliç "sentir-te" tan a prop!
 
 
(Visca!)

dilluns, 10 de novembre del 2014

Vida en familia


"Gio' se encogió de hombros
- Usted no tiene sentido de la medida. No se puede jugar con la muerte. La muerte es una cosa seria.
-Yo no juego con la muerte, sino con la burocracia, que no es una cosa seria.
-Usted tiene el diente envenenado con la política. Usted es de los que si viajara en un tren que chocara con otro, moriría satisfecho porqué podría decir triunfalmente: "¿Ven como este Gobierno ha desorganizado los Servicios Públicos?"
-Gio' -protesté-, yo no soy un faccioso.
-¡Conque usted no es un faccioso! -dijo riendo sarcásticamente-. Tengo buena memoria. Usted ha escrito en un periódico que si anduviera por la vía y un tipo perteneciente a cierto Partido le advirtiera de que se apartara porque llegaba el tren, usted no se movería porque lo máximo que podría sucederle sería que lo arrollara, mientras que prestando oídos al consejo de aquel tipo, cualquiera sabia qué podría suceder.
-Gio' -repliqué-, aquí la política no tiene nada que ver. Cuando hablo de burocracia me refiero a un azote común a todos los países de la Tierra. Y en el campo de la burocracia no hay necesidad de inventar historietas. Ninguna fantasía pude igualar las verdaderas y reales locuras burocráticas.
Gio' se volvió hacia Margarita.
-Señora, ¿pero él nunca habla en serio?
-Sólo las raras veces que tiene gana de bromear -respondió Margarita.

On Gio' és la dona de fer feines, el senyor l'autor, i Margarita la seva esposa. Guareschi fou un autor amb uns tocs humorístics singulars, malgrat que sempre va acabar tenint problemes legals amb les seves publicacions, sobretot en la premsa. Fou del tipus "pedra a la sabata", se'l va titllar de facciós, per haver estat reclutat per l'exèrcit del Duce, i el seu catolicisme el condemnava en un moment històric on la reacció a la història recent el feia blasmable. Només cal llegir -o veure, potser- Don Camilo. Amb Vida en família, ens narra, amb el seu peculiar sentit de l'humor els últims anys de la seva vida, pràcticament retirat, amb la seva esposa i la seva "col·laboradora familiar", mare soltera i italianíssima, per mitjà de la qual comenta, desencisat, la realitat que li toca viure.

Guareschi, Giovanni. Vida en familia. Barcelona, 1970. Plaza & Janés

Catalogació: d'aquells llibres que cal cercar als encants i comprar, sense cap mena de dubte.