Combray

Portada d'Amazon

"Si jo hagués emmalaltit greument, si m'haguessin capturat uns bergants, convençut que el meu pare tenia una influència enorme amb les potències superiors, o cartes de recomanació irresistibles per a Nostre Senyor, a fi que la meva malaltia o la meva captivitat no fossin altra cosa que vans simulacres sense perill per a mi, hauria esperat amb calma l'hora inevitable del retorn a la feliç realitat, l'hora de l'alliberament o del guariment; potser aquesta absència de talent, aquest forat obscur que s'obria en el meu esperit quan buscava el tema dels meus futurs escrits, tampoc no era sinó una il·lusió sense consistència, i deixaria d'existir mitjançant la intervenció del pare, que segurament s'hauria posat d'acord amb el Govern i amb la Providència per tal que jo acabés sent el primer escriptor de l'època. Però altres vegades, mentre els meus pares s'impacientaven quan veien que em quedava endarrere i no els seguis, la meva vida actual, en lloc de semblar-me una creació artificial del meu pare que ell podia modificar al seu gust, se m'apareixia en canvi com compresa en una realitat que no estava feta per a mi, contra la qual no tenia recursos, en el cor de la qual no tenia aliats, que no amagava res, més enllà d'ella mateixa. Llavors em semblava que jo existia de la mateixa manera que els altres homes, que em faria vell, que moriria com ells, i que no era entre ells sinó un més dels que no tenien aptituds per escriure."

Quan al 2009 vaig córrer a comprar aquesta primera edició de la traducció feta per Josep Maria Pinto, ho vaig fer amb la determinació d'encetar-lo i acabar-lo d'una tirada. La realitat, però, no m'ha permès fer-ho fins ara. Combray ja l'havia llegit en francès, sense gaudir-ne gaire, per la manca de domini profund de la llengua, i per això tenia una gran esperança en aquesta traducció. No m'ha decebut gens. Tanmateix, el meu estat d'ànim m'ha fet arribar fins el 2015 per passar de la pàgina 10. No passa res, no crec que Monsieur Proust se'n senti gaire ofès.

Proust, Marcel. Combray. Barcelona, 2009. Viena Edicions. Traducció de Josep Maria Pinto.

Catalogació: cal? bé, és dels llibres que cal llegir, encara que també exigeix una certa predisposició mental. Vaja, que no ve d'un dia si convé.