"Quan, més tard, he tingut ocasió de trobar - me, en el curs de la meva vida, per exemple en convents, amb encarnacions realment santes de la caritat activa, generalment tenien un aire alegre, positiu, indiferent i brusc de cirurgià apressat, aquest rostre en el qual no es llegeix cap commiseració, cap entendriment envers el sofriment huma, cap por de ferir-lo, i que és el rostre sense dolçor, el rostre antipàtic i sublim de l'autèntica bondat."
Marcel Proust a Combray
N'he conegut alguns o algunes, bàsicament és absència absoluta d'interès per un mateix, acompanyat d'una bona dosi d'ingenuitat. AMOR AL PROÏSMEa en diuen, més no és aixó, és més senzill, són així...
ResponEliminaSí, Francesc, els pocs que he conegut m'han fet dubtar sobre si hi ha mèrit o, senzillament, som nosaltres que l'atorguem. I, havent conviscut en la meva infantesa, amb alguns d'aquests personatges, solc fugir-ne. Em terroritzen les persones sense defectes, solen ser terriblement intolerants amb el comú dels mortals.
ResponElimina