d'aquí |
"Como estudiante de arquitectura hice con el colegio un hermoso viaje de estudios a Ferrara y Roma. Fue allí donde por primera vez hice dibujos del natural. Yo, que no había aprendido a dibujar haciendo dibujos, hasta ese momento había pensado más que nada en el dibujo inventado, en cosas de fantasía. Durante aquel viaje entendí lo difícil que es hacer un dibujo del natural, lo importante que es entender la naturaleza, la verdad de la realidad. Entender la verdad del objeto, del dibujo -hombre, arquitectura o paisaje- es algo complejo, porque no es una verdad visible, una verdad superficial. Y requiere un gran esfuerzo, un compromiso que a veces, por pereza, se intenta evitar (es más fácil inventar). Hay que ser capaz de establecer una complicidad con el objeto que se dibuja hasta llegar a un conocimiento profundo del mismo. No se dibuja bien si se miente. Y al revés: si en un dibujo del natural se ha dicho la verdad, el dibujo se convierte automáticamente en un buen dibujo. Otra dificultad del dibujo del natural es que nos obliga a encontrar respuestas a preguntas que nunca nos habíamos planteado. Lo que se logra trabajando en el estudio es a menudo una respuesta a preguntas que ya se conocen."
O sigui que, a dibuixar, se n'aprèn dibuixant. Sabeu allò de les casualitats felices? Bé, reconec públicament la llacuna que tenia amb Steinberg, però les lleis de l'atzar (n'hi ha de debò?) han treballat al meu favor i han posat al meu davant la mirada inquisitiva de la Carla, una informàtica de vint! anys que em demana: recomana'm un llibre. Aquesta és de les pitjors demandes que mai ningú em pot fer, si tu recomanes un llibre ha de ser perquè saps, en un percentatge prou elevat, que aquell llibre serà apreciat per la persona en qüestió. Per això responc: farem una cosa, te'n regalaré un, així, si no t'agrada, no em maleiràs per haver invertit els teus diners en un llibre que et pugui semblar horrible. Em respons que d'acord, que a canvi tu me'n regalaràs un altre. Quan ens fem grans solem tornar-nos imbècils, per això em sap greu, tu ets molt jove i no voldria que et gastessis diners en regalar-me res. Paternalisme -maternalisme?- estúpid, és clar. Et faig arribar un dels meus llibres preferits. No sé pas si t'haurà agradat, no és ni amè, ni fàcil. El tinc classificat a la secció de llibres "fills de puta", però és un bon llibre per anar llegint amb els canvis d'edat. Tu em fas el retorn amb aquesta petita perla. M'ho he passat la mar de bé, i t'ho agraeixo profundament Carla. He après i te'n dec una.
Steinberg, Saul- Buzzi, Aldo. Reflejos y sombras. València, 2012. Ed. Mediavaca
Catalogació: comprendre la realitat a través dels ulls d'un dibuixant romanès emigrat als Estats Units a causa de les lleis feixistes italianes és l'exercici que et permet fer aquest llibre. Al prestatge dels preferits. Sense cap dubte.
Fa poc van fer una exposició sobre ell i era una delícia.
ResponEliminaDoncs em sap greu haver-me-la perduda :( bé, de fet, últimament, m'ho perdo tot :( què hi farem!
ResponElimina