Durant segles, la civilització havia estat centrada a les ribes del Mediterrani, però en les últimes centúries, van ser els bàrbars del nord i els seus imperis els que van dominar el món. Potser perquè, per a nosaltres, el món era el nostre mar i ells van ser prou agosarats per endinsar-se en mars més procel·losos.
Ara, a l'altra banda del nostre petit i decadent món, a l'altra riba de casa nostra que és la nostra vella mar, tenim germans que ploren, que moren, que maten i els bàrbars del nord, aquells que ens han fet creure que eren admirables, els que han dominat el món amb les seves armes i les seves llengües, i que ens subjecten i controlen, els obliguen a plorar i morir, sense cap solució possible.
Espriu ens va fer creure que hi havia un nord enllà, on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!, però no se'n va adonar de què ho eren per haver-nos convertit en serfs incultes, pobres esclaus, adormits en tristes felicitats absurdes.
El meu país és aquell que envolta el meu mar, el que puc caminar sempre per la platja. Potser que comencéssim a blasmar aquests bàrbars del nord que ens han estat enganyant i adormint tants de segles i que ara, rere el seu benefici, ens castiguen, i castiguen més encara els nostres germans de l'altra riba.
I sí, potser som un desastre per aquí a baix, però potser aniríem més bé essent el nostre desastre, que no pas un desastre importat de la fredor i la falta de llum. Al cap i a la fi, la cosa de la "desastrologia" ens és comú als humans, per tant, resulta inevitable.
Si, però has vist les bones sèries que fan? Borgen? Broen? Per no parlar de les angleses de la BCC
ResponElimina