- Hola fill, com esteu? acabo de llegir que la policia grega va desmantellar Idomeni.
- Sí, això sembla.
- On esteu, com està la cosa?
- Tranquil·la. Quasi ningú va cap a Europa ja. Treballem amb refugiats q malviuen a Turquia.
- I què fas?
- Buf, em fa mandra explicar XD varies coses.
- Vaja
- Ajudar a distribuir menjar, roba, higiènic, jugar amb nens, buh
- Estàs bé, però?
- Sí, genial.
- Doncs ja està bé. Petons.
- Petoooons
No sé que serà d'ell demà o demà passat, només sé que amb la imatge de dalt ja ha omplert més la seva existència que molts que neixen i moren vells. Tot està bé així.
no sé si ho és, però se'l veu molt feliç i això és el que compte
ResponEliminaHo és Joan, ho és. I és el que compta :)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDiria que no entenc ben res, senzillament perquè jo no ho faria. S'ha de ser d'una pasta especial. Es poden fer moltes coses per ajudar, però aquesta és la més naïf, i la més complicada. L'altre dia vaig veure el documental dels orígens de Greenpeace que em va impactar força. Per canviar el món cal fer coses d'aquestes. Però segueixo pensant que s'ha de ser d'una pasta especial.
ResponElimina