"Veis aquí, doncs, els límites que jo trob que s'han d'observar mentres que els costums de los amics sien honests; ells han d'obrar de concert i comunicar-se entre si tots los intents, les voluntats i totes les coses sens excepció alguna; en tant que si per desgràcia el nostro amic té necessitat d'esser assistit en algunes accions, encara que no del tot justes, d'on dependeix el seu honor o la seua vida, un ha d'apartar-se un poc del camí recte, a no esser que aquesta conducta nos deshonràs; perquè l'amistat excusa fins a un cert punt, però cada qual ha de tenir cuidado de la seua reputació i creure que la benevolència pública és un medi no poc considerable per reeixir en lo que un emprèn; que és deshonrós adquirir-la amb carícies i adulacions; però la virtut que la benevolència segueix no ha d'esser despreciada."
Ciceró. De la vellesa. De l'amistat. València/Barcelona, 2002. Institut interuniversitari de filologia valenciana. Institut menorquí d'estudis. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Col·lecció Biblioteca Sanchís Guarner, 61. Traducció d'Antoni Febrer i Cardona, a cura de Maria Paredes i Amadeu Viana.
Antoni Febrer i Cardona visqué a cavall entre el segles XVIII i XIX i, entre altres, traduí al menorquí aquests dos llibrets de Ciceró. Volia llegir-los i tenia dues possibilitats: la Bernat Metge o aquesta curiositat. És evident que la Bernat Metge també pot esperar.
Catalogació: en un llibre de butxaca he pogut gaudir d'un dialecte preciós, vinculat a una època, amb tot el que comporta d'aprenentatge i contextualització, i, no cal dir, de la companyia d'un dels meus millors mestres: Ciceró. Filosofia i llengua pel preu d'un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!