Diumenge, 31 de juliol. Ja fa massa dies que no en sabem res i en tenim un tip de.veure l'Edrogan desbarrant per la TV.
- Hola fill, què tal? Tot bé?
Dimecres, 3 d'agost. Hem parat a menjar una pizza a Encamp, davant mateix del singular edifici del Comú. Li he comentar al meu home que estava amoïnada pel noi, massa dies sense saber-ne res. Al vidre del local hi posa: "Free wifi". Demanem la paraula de pas i connectem.
- Ei, mare! Doncs m'haureu de recollir d'aquí a poc a l'aeroport si tot va bé. El cotxe encara tira, només en primera i quarta, però jo estic fomut XD estic amb antibiòtics, el queixal del seny a fora i una mica infectat, i possiblement una hèrnia als abductors, així q hem decidit parar, donar el cotxe per mort (de fet ja conduien un zombie), i agafar els vols q ens posa l'assegurança. Estem ara al mecànic fent els papers, quan estiguin fets ens diran quan pillem vol i us aviso. Una abraçada.
- Ja aviso ton oncle, que encara està al poble, nosaltres no hi serem fins dissabte.
Benhaurades xarxes socials! Totpoderós facebook. Gràcies!
Però el facebook no curarà les infeccions. Bon argument en defensa de les xarxes pel que fa a la comunicació, però mai substituiran el contacte directe. I per fomentar el contacte directe, et recomano que ara que ve fet una merda, el lliguis a la pota del llit i no el deixis marxar més.
ResponEliminaEm ve al cap aquella odiosa frase de no hay mal que por bien no venga, aviat a casa!!
ResponEliminaquan despuntàvem a la majoria d'edat, lluint la màxima tecnologia en el nostre canell en forma de rellotge digital......qui ens havia de dir que amb pocs (molt pocs) anys tindríem tanta tecnologia comunicativa al nostre abast.
ResponEliminaLloada virtualitat.
Es casualitat que a mi també em faci mal el queixal del seny?
ResponEliminasi el seny s'adscriu a un queixal, la majoria n'estem desproveïts, perquè és el primer que et treuen quan visites a cal dentista. Potser és aleshores que comences a tenir-ne de seny, quan comences a pagar factures. A mi el dentista sempre m'ha fet mal a la butxaca, i és per això que sóc una dona molt assenyada. I a la pota del llit ja m'hi sento prou lligada jo, que voli, tot això que s'endurà posat. Alguns, els-que-sempre-hem-fet-allò-que-cal-quan-cal, ja hem fet tard i només podem viure per poders les aventures d'aquells que han sigut més agosarats que nosaltres. O més inconscients.
ResponElimina