 |
| d'aquí, per si el voleu tenir |
"Ser enginyós i tenir raó -casos de Gibbon, de Johnson, de Voltaire, de Wilde, segons l'opinió de Borges- acostuma a semblar monstruós. I és monstruós. D'altra banda, els monstres fascinen."
Aliaga, Xavier. Fuster per a ociosos. València, 2017. Editorial Sembra llibres.
Catalogació: i com a tal, com a monstre, Fuster també fascina. Xavier Aliaga, Xavi, de qui puc presumir de conèixer gràcies a cases com aquesta, ens dóna l'ocasió d'apropar-nos a un mite, Joan Fuster. Som molts els que rondem la seva obra amb una certa sensació de feixuguesa, de por a trobar-lo caducat, i, la veritat és que n'hem de perdre la por. Joan Fuster és d'aquells autors als qui cal donar-los estones, dialogar amb ells per tal de confegir el teu pensament i, sobretot, conèixer un país, el valencià, encara tant suspecte de prejudicis per part dels catalans. No vivim sols, no tenim el copyright de la nostra cultura, la catalana, i Fuster és dels que poden recordar-nos-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!