Diari de bord. Data estelar: 160319. Dia 64

El nostre fill gran, en Marc, és dels que no es fa notar. Treballa, viatja, per plaer i per feina, viu pel seu compte, i, com quan tenia dos anys, si no te'n recordes tu, ni notes que hi és. Reconec, amb profund rubor, que una vegada, ficada de cap en els estudis, se'm va passar l'hora del dinar i ell, que deu ser el de l'acudit, havia seguit jugant sense dir ni piu.

Evidentment, quan 21 mesos després va néixer son germà, no podia pas pretendre tenir un Marc 2 i, només a l'hora de triar el nom ja hauria d'haver sospitat a què ens arriscàvem, perquè a un Jordi, quan se li posa Jordi, pel mateix preu se li podria posar Trasto.

Bé, en Trasto, vull dir en Jordi, que en l'última entrada ens va dir que es quedaria pels Balcans, l'1 de març em va demanar que li comprés un bitllet d'avió de Thessaloniki a Frankfurt pel dia 5 (30€) perquè, segons ell, volar a Sarajevo des de Grècia era massa car. Fa dos dies em diu que arriba demà, diumenge 17 a les 8 del matí en autobús a l'estació del Nord de Barcelona, des de Frankfurt perquè té molt mal de queixal. L'última notícia és que arribarà a la una de migdia.

Sembla que a Alemanya no hi ha dentistes o, si més no, dentistes que mereixin prou crèdit perquè el meu fillet motxiller els atorgui l'honor de deixar-los veure el queixal. Ja he demanat hora al dentistadetotalavida per dilluns i he comprat un paquet de nolotils per quan arribi, que ves a saber amb què s'està medicant. Igualment ja he localitzat una clínica d'urgències dentals a Barcelona mateix, per si de cas.

Quan té problemes amb la targeta de crèdit sempre parla amb son pare, quan té problemes de salut sempre va a parar a sa mare. Bé, és un senyor barbut de 28 anys i jo no sóc una mare especialment apegalosa però no deixa de fer-me sentir una mica satisfeta -l'altre, que no duu barba i ja en té 30, també fa el mateix-, al cap i a la fi sóc sa mare, que punyeta!