Quan tinc set de debò m'agrada l'aigua de coco i sé que no l'hauria de comprar, la porten del Vietnam cosa que vol dir que va en contra de moltes de les coses en les que crec: consumir productes de proximitat, minimitzar la petjada de CO2 ... Però l'aigua de coco em fa feliç, em recorda un bar de carretera de Hanoi a Halong, amb hamaques en comptes de cadires, cacaus sense torrar, immenjables, i una cambrera amb cocos verds, palletes i un matxet.
I ara us explicaria un munt de coses d'un tren colonial amb l'aire condicionat massa fort, un trekking per les muntanyes, uns aiguats brutals, el gos a la carnisseria del mercat, menjar broxetes de "coses" al carrer, sopa de carabassa i arròs premsat dins de bambú, els pescadors d'arrels de bambú, els khmong, les terrasses de cultiu d'arròs, les motos per la muntanya, els mercats de Hanoi, les tortugues de pedra, bonsais i monjos ... però no, avui era l'aigua de coco i la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!